Entrevista a Mashrou’ Leila

Els libanesos Mashrou' Leila van tirar endavant la campanya de micromecenatge amb què han pogut finançar el seu segon àlbum, 'Raasük' (2013), sota l'eslògan 'Ocupa el pop àrab'. El lema s'apropia del clam del moviment Occupy Wall Street, però també recorda les actituds que el 2011 van desembocar en la Primavera Àrab.

"El pop mainstream àrab ens avorreix", admet Firas Abu-Fakhr, guitarrista del sextet de Beirut. "Les cançons sempre van del mateix, no reflecteixen allò que creiem que la música hauria d'expressar, i fins i tot els cantants són tots iguals".

Et fan ballar
Amb 'Raasük', títol ambigu que es pot traduir per 'et fan ballar' -amb connotacions tant positives com negatives-, que marca un salt en la professionalització del grup, Mashrou' Leila volen competir amb aquest pop manufacturat i "contribuir a esborrar les fronteres entre la música majoritària i la minoritària, ocupar l'espai al mercat que hi ha entre totes dues".

Però la seva invasió de la radiofórmula va començar el 2009 amb l'edició del seu debut homònim. L'arma que van fer servir per a la conquesta, un pop que mescla la tradició musical de l'Orient Mitjà amb l'anglosaxona, amb lletres que no defugen tabús -de la crítica sociopolítica a l'homosexualitat- cantades en àrab.

'Indies' acomplexats
"Encara que sembli estrany, cantar en àrab no era l'opció més òbvia –explica Firas, que descriu una escena musical alternativa al Líban tan lingüísticament acomplexada com la d'aquí als 90–. A Beirut la majoria dels grups que es formen a les universitats trien l'anglès perquè ens sentim més a prop de la música occidental". 

Per això va ser una decisió tan revolucionària, la de cantar en la seva llengua sobre allò que els importava, "sense tenir en compte si la gent ho trobava apropiat o no": perquè van ser els primers a fer-ho. I el públic àrab s'hi va abocar.

"Va ser una època important en el món àrab, passaven moltes coses, hi havia molta energia i ganes que les coses canviessin", explica Firas del moment en què va sorgir el grup. I com amb la Primavera Àrab, les xarxes socials van ser claus: "Facebook, YouTube i Twitter ens va permetre arribar a gent de més enllà del Líban i de Beirut". I un cop ocupat l'Orient Mitjà, ara tenen l'ull posat en Nord-amèrica i Europa. "First we take Manhattan, then we take Berlin".