Robert Forster canta en Primera Persona

La veu de The Go-Betweens torna a tocar a Barcelona després de vuit anys en aquest festival amb l'autobiografia com a fil conductor

0

Comentaris

comments.add +

© Andy Gotts


Per a Robert Forster fins i tot fer de crític musical -cosa que fa des del 2005- és personal. "Per a mi és com una biografia", explica el fundador de The Go-Betweens (1977-2006), segurament el grup de pop més important que ha sorgit dels nostres antípodes. Fa dos anys que el músic australià treballa en el seu segon llibre. Serà autobiogràfic, esclar. I és que, si algú mereix formar part de la segona edició del festival Primera Persona, que reuneix creadors que han fet de la seva experiència vital matèria primera de la seva obra, aquest és Robert Forster.

"La meva obra és molt autobiogràfica, sóc un cantautor -es defineix-. Les meves cançons reflecteixen i parlen de la meva vida i de com l'he viscuda. Però no sóc un lletrista d'aquells que ho expliquen tot, les meves històries no són òbvies, hi ha cantautors que expliquen massa coses". Forster pot ser subtil, però parla d'ell mateix fins i tot quan no ho sembla: "Si faig servir personatges és perquè crec que fer servir sempre la primera persona és avorrit. Cal canviar la perspectiva per mantenir l'interès de la gent, i el meu, vaja".

Retorn després de l'últim concert amb The Go-Betweens
La visita de Forster és tot un esdeveniment, i més quan encara és recent l'edició de 'Quiet heart' (2012), la primera compilació que abasta tota la trajectòria de The Go-Betweens, inclòs l'últim àlbum 'Oceans apart' (2005). Va ser presentant aquest àlbum que Forster va tocar a Barcelona per últim cop, escassos mesos abans que el seu company al capdavant del grup, Grant McLennan, morís de sobte als 48 anys.

Durant el dol, Forster va fer el que és el seu últim treball fins ara, 'The evangelist' (2008), el disc en solitari en què va publicar les últimes cançons que va fer amb McLennan. "Va ser curatiu -admet-. El vaig fer en un moment en què no volia passar pàgina, en què volia quedar-me en aquell lloc, però el disc em va servir per tancar aquell capítol".

Una separació necessària
'The evangelist' era el seu primer disc en solitari en onze anys: els quatre anteriors els havia fet als 90, durant la dècada en què The Go-Betweens van estar separats. Una decisió que Forster no ha lamentat mai, ni després de la prematura mort de McLennan. "No me'n penedeixo, ni tampoc se'n penedia en Grant -afirma-. Necessitàvem no fer música junts durant una temporada, i si no haguéssim fet aquella pausa de deu anys, no sé si haguéssim pogut fer més discos. És molt difícil mantenir un grup durant un llarg període de temps. Després de 15 anys, és molt difícil per a un grup tenir noves idees. Crec que aquest és el problema d'U2, el que tenien REM. No importa que encara siguin bons amics, per a un grup de rock és difícil continuar sent creatius i fantàstics després de 15 o 10 anys sense parar. La decisió de separar-nos sempre ens va semblar una decisió encertada. També va ser una decisió correcta retrobar-nos".
 
Una banda feta a mida
L'altra bona notícia és que Robert Forster no tocarà sol: ho farà amb Part Company, una superbanda d'acompanyament formada per músics de l'escena independent barcelonina (Fred i Son, Evripidis Sabatis i Adrián de Alfonso) convenientment batejada amb el nom d'un dels clàssics del tercer àlbum de The Go-Betweens. "En Kiko -Amat, artífex de Primera Persona amb Miqui Otero- em va preguntar si volia tocar en solitari o si volia que reunissin alguns músics per tocar amb mi, i jo li vaig dir, fem-ho amb músics. Serà molt emocionant, perquè tenim uns dies per preparar el concert, i aquesta sensació m'agrada. Em sembla genial. No els conec ni sé com anirà, però tinc un bon pressentiment".

Noves cançons
Potser el primer concert de Robert Forster a Barcelona en vuit anys no és la millor ocasió per presentar cançons noves, però en té. "Tinc algunes cançons, sí -explica-. Han passat cinc anys i mig des de l'última vegada que vaig ser a l'estudi i, si puc, m'agradaria gravar aquest any mateix. Però abans haig de trobar el segell que em doni els diners per fer-ho".


Els usuaris diuen

0 comments