Uno de los nuestros: Loquillo + Leiva + Ariel Rot

  • Música
  • Rock
Ariel Roth Loquillo

“El rock and roll és dir que no quan els altres diuen que sí”. És la resposta que dóna Loquillo quan, després que ell, Ariel Rot i Leiva l’invoquin com una veritat sagrada diverses vegades durant la conversa, els pregunto què és per a ells el rock. “Per a nosaltres va ser la llibertat, van ser unes ales que ens van donar –diu Rot–. I això és el que seguim defensant, més enllà dels estereotips”. “És un espai on tots tres som feliços sense donar importància a res més –afegeix Leiva–. Quan pugem a l’escenari i comencem a tocar, la cosa funciona. I és tan simple com tres col·legues tocant rock and roll”. Ho podrem comprovar en directe dimecres al Poble Espanyol, que acollirà la tercera parada –després de passar per Madrid i Màlaga– de la gira amb nom de pel·lícula de mafiosos que tots tres comparteixen, Uno de los nuestros.

“Quan em van trucar per fer-me la proposta vaig acceptar perquè era amb l’Ariel i amb Leiva”, diu Loquillo, que com a bon rocker, “si hagués sigut amb algú altre, hauria dit que no”. Amb Rot es coneixen de quan l’argentí venia a Barcelona amb Tequila als 80: “Coincidíem en els mateixos llocs –explica el Loco–. Teníem la mateixa edat, érem uns putos nens, i érem quatre, en aquella època”. Pel que fa a Leiva, la veu dels desapareguts Pereza, és, segons Loquillo, “un dels pocs que ha reivindicat el rock fet en espanyol i una escola de rock determinada en una generació que en renegava”. “Ha dit públicament que ha crescut amb cançons com les meves –continua el barceloní–, i això diu molt”. “Vaig tenir la sort que a casa sonava el millor rock en castellà –diu el madrileny–, i em va semblar natural continuar aquest llegat, mantenir encesa la flama que van encendre ells”.

I, per si no havia quedat clar, Rot afegeix que entre ells “hi ha molta camaraderia”. “Sobretot en aquests concerts –diu l’ex-Los Rodrígez–, en què cada un tenim el nostre grup, la nostra família. El Loco porta músics amb els quals fa 15 o 20 anys que toca, jo també. I Leiva amb el seu germà i músics amb què porta 10 anys”.
 
60 col·legues
“Som tots amics, 60 col·legues de gira”, diu aquest últim. Perquè el concepte d’Uno de los nuestros no és el d’una orquestra de festa major. “Això no és El gusto es nuestro –etziba Loquillo–. És un concert de rock and roll, i cada artista va amb la seva banda i amb el seu xou”. Per torns, cada un dels tres abordarà amb el seu grup un repertori amb clàssics de Los Rodríguez, Loquillo i Trogloditas i, fins i tot, Burning, i parades en els últims treballs, 'La nave de los locos' (2012), de Loquillo, 'Diciembre' (2012), el debut en solitari de Leiva, i La huesuda (2013), de Rot.

“Ens movem més de 40 músics, i això no és fàcil”, diu Loquillo, i més en els temps que corren. “És un privilegi treure a la carretera aquest xou, en som molt conscients”, afegeix Leiva. És la primera aposta de la divisió estatal de Live Nation, la promotora que ha portat Lady Gaga, Madonna i Muse, per una gira amb músics espanyols.

Però tot i que cada un faci el seu xou, tenir-los tots tres en un sol bolo té premi. “El xou l’obrim tots tres, el tanquem tots tres, i hi ha col·laboracions dels uns amb els altres”, explica Leiva. “Intentem que el repertori creixi gràcies a les col·laboracions –continua Rot–. Però fer un xou els tres junts ens portaria potser un any preparar-lo, seria com fer un grup nou”.

De moment la cita a Barcelona és l’última programada d’una gira que ha reunit diferents generacions tant a dalt com a baix de l’escenari. “Fa deu anys això no era així, perquè no existia una generació més jove que hagués agafat el relleu. Però ara sí: per primer cop el rock pertany a les famílies; pare, mare i fills escolten rock”, afirma el Loco. Cap dels tres no tindria inconvenient que això continués, però, en paraules de Leiva, “no s’ha de grapejar”.

“Ha de ser fàcil, aquí no hi ha obligacions –diu Loquillo–. Però això creixerà, perquè la gent té ganes de sentir rock en espanyol. Vivim en un moment en què aquí a Barcelona el que mola és anglosaxó, però això té un preu: acabes per no ser tu”. “Poses la ràdio i sembla que no hagués existit –acaba Rot, en referència a l’escena que reivindiquen–. I quan sortim a tocar, hi ha 2.000 persones que s’emocionen amb unes cançons que van formar part de la seva vida, que són himnes. Volem que en quedi constància, que no s’oblidi, que no sembli que mai no va existir”.

Average User Rating

1 / 5

Rating Breakdown

  • 5 star:0
  • 4 star:0
  • 3 star:0
  • 2 star:0
  • 1 star:1
LiveReviews|1
1 person listening
Marina

El preu del concert està malament. Surt el preu de l'entrada al recinte del Poble Espanyol. Però l'entrada al concert són 38€.