Shame

Una mirada de desig posa en funcionament Shame, la crònica del dia a dia d'un addicte al sexe a la Nova York actual. No és casual que Steve McQueen descrigui aquesta addicció com una perversió de la mirada, perquè durant tot el film ens obliga a convertir-nos en voyeurs, qüestionant-nos la nostra relació de desig o rebuig envers les imatges. Se'ns imposa una distància: el pla llarg, els ambients clínics i la fredor emocional semblen obligar-nos a l'objectivitat, però quan McQueen trenca la seva proposta visual amb un diàleg entre rostres –el del protagonista i la seva germana cantant una versió de New York, New York– l'espectador sap que està observant una intimitat que fa mal. Shame pateix, sobretot al final, de falta de subtilesa, però és una experiència tan elegant, tan intensa, ens fa viure tan de prop el descens als inferns del seu heroi, i Michael Fassbender està tan extraordinari, que es fa perdonar els seus errors. –Sergi Sánchez.