Al dramaturg i director Jordi Casanovas el vam conèixer per la trilogia inspirada en els videojocs ('Wolfenstein', 'Tetris' i 'City/Simcity'), però aquest jove, dotat d’un talent especial per a la literatura dramàtica, ja havia escrit altres textos. I ara arriba a la Sala Flyhard que dirigeix el que considera primer text, fruit d’un taller de la Sala Beckett amb Carles Batlle. Un text que Casanovas ha revisat mantenint l’estructura i accions de la peça, però abocant la indubtable experiència adquirida després d’escriure una vintena d’obres. I el resultat és engrescador. 'Les millors ocasions' és un thriller amb violència latent i violència explícita. Un thriller que ens porta a recordar el cinema de Tarantino.
L’ acció es desenvolupa en els lavabos d’una estació de ferrocarril. Dos homes a l’urinari. L’un, en Moreno (Ramon Vila), li diu que coneix l’altre. I insisteix. És només un pesat? No. Moreno és un sicari que ha de fer un encàrrec dels de dalt. La víctima (Norbert Martínez)és un periodista que, sembla ser, ha expressat opinions inconvenients per a cert poders fàctics.
Moreno és un veterà a qui acompanya Carrasco (Jordi Rico), un jove nerviós i amb una violència epidèrmica. La incertesa sobre el que ha de passar, l’espera d’unes instruccions que no arriben, i el desconcert de la víctima es manifesten en diàlegs àgils que desvetllen a poc a poc el rerefons de cada personatge. Moreno és el cap de l’operació i el personatge més ben descrit. Un sicari reflexiu a qui li agrada parlar. La seva interpretació és impecable i expressa perfectament la naturalitat de qui és dedica a aquesta feina com si fos un mosso de magatzem. Ferran Utzet ha fet una molt bona direcció d’actors i manté la tensió i l’interès fins a un final esfereïdor. –Santi Fondevila.
