Barcelona és una de les millors ciutats del món per menjar i beure. Això ho sabem la gent que hi vivim, i també els professionals de la gastronomia que any rere any premien els nostres fogons amb distincions que alcen la ciutat en el pòdium de la bona teca internacional. L'oferta és variada, de qualitat, monumental: des del petit bar de tapes de tota la vida, fins als restaurants amb estrelles Michelin. Tot i que el repte és difícil, ens hem proposat seleccionar els 50 millors restaurants, aquells amb els fogons més fiables de la multitud de bones taules barcelonines. No hi donem més voltes: aquí teniu els 50 restaurants que no us fallaran mai. Bon profit El més vist Els actors i les actrius catalans més sexis Descobreix quins són els intèrprets més guapos del país El blog de teatre Brutus Per Andreu Gomila La cartellera de Barcelona El més vist 10 edificis d'arquitectura singular Els edificis que han marcat tendència entre els arquitectes de tot el món Barcelona és un aparador arquitectònic inacabable. Tota la ciutat, des de la cantonada més insignificant, dibuixa un mapa de 2.000 anys de problemes i solucions. La història de Barcelona es llegeix a cada rajola: des del modernisme de la burgesia opulent fins al barraquisme del Carmel, dels nínxols on s'adotzenava la classe treballadora fins a les grans infraestructures faraòniques. Perquè, contra la voracitat del totxo pel totxo i la tendència, tan catalana, de tapar els problemes amb formigó, a Barcelona sempre hi ha hagut
És dissabte i m'han citat a la plaça de Catalunya per participar en una guerra de coixins que porta per nom Pillow Fight Barcelona. No cal portar pijama, esclar, però la tria de la meva arma és fonamental. Trio un coixí quadrat, d'aquests plens de colors que venen en la famosa cadena sueca. Em cordo les vambes i em preparo per a la lluita. Havia convidat tres amigues a fer-me d'escuderes però sembla que les cervesetes al sol tiren més i m'abandonen a la primera terrassa que troben. Estic sola, però encara puc defensar-me.
Respiro fort i camino cap al mig de la plaça. Els coloms han marxat i han estat substituïts per una marea de joves de vint anys i guiris hormonats armats amb centenars de coixins. Doblego les cames i em preparo per fotre un bon cop de coixí a una jove anglesa. Pam! Algú ha sigut més ràpid que jo i m'han atacat per l'esquena. Em giro per veure qui és el desgraci..., vull dir la persona, que m'ha encertat al bell mig de l'esquena però no tinc temps de detectar-ho perquè un altre coixí s'apropa a la meva cara. Pam!
Molt bé: Clara 0 - Nois de vint anys 2. Vaig perdent i no tenen compassió. He d'atacar: pivoto sobre la meva cama dreta i aconsegueixo pegar al cap a una jove despistada que passa per allà. Estic en ratxa. Giro per atacar un noi que ha deixat el seu pit al descobert però mentre agafo força, ja m'han caigut tres cops més al cap. Vint minuts més tard i amb el cap com un bombo, me'n torno a la terrassa on les amigues m'esperen amb una birra ben fresca. La derrota de la guerrera em dóna una gran lliçó: l'any que ve porto reforços!