Continents

1. Els exiliats romàntics
Com va dir Kavafis, totes les ciutats són la mateixa. I la vida que has perdut a un lloc, l’has destruït a tota la terra. Això és el que senten el ianqui ros que estimba la furgoneta a la font d’un parc de Ciutat de Mèxic i l’argentina que fa nit a les escales del metro de Londres, escapant d’una parella de zombis estràbics. I la prostituta degollada i en Blai, el poeta incògnit, que va llegint 'El roig i el negre'.

2. On tot va molt de pressa
És una novel·la curta que passa a alta velocitat . No parpellegis o quedaràs fora de joc, encara que els ulls et coguin. És una història de motxilles amb poc equipatge, d’amants furtius amb la pell esgarrinxada i els peus derrapant com rodes de cautxú. El record d’una torrentada que va arrencar tots els cadàvers del cementiri de Felanitx. Els poetes morts fregant els talons dels vius.

3. El grunge ens va fer fracassar
Són set ciutats, i un mapa de personatges que fugen, apàtrides. Que es fiquen la vida a la butxaca, arrossegant el cos per llençols i llibreries, convençuts que si s’aturen un segon cauran fulminats. I, com una constant en les converses d’uns i altres, va apareixent el mite de la generació del grunge, un mirall tòxic on tots es volen mirar. 

Continents
Andreu Gomila
Empúries
175 pàgines. 16,50 €.