Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
La Masia de la Guineueta
©Iván MorenoLa Masia de la Guineueta

El millor de Nou Barris

No són nou, sinó tretze, els barris de Nou Barris... I són el territori a descobrir de qualsevol barceloní que pretengui afirmar que coneix la seva ciutat. Els que hi viuen se l’estimen. I els que no, no saben el que es perden!

Escrit per
Erica Aspas
Publicitat

Molts no deveu haver trepitjat mai cap dels tretze barris –Vilapicina i la Torre Llobeta, el Turó de la Peira, Can Peguera, la Guineueta, Canyelles, Porta, Verdun, les Roquetes, la Prosperitat, la Trinitat Nova, Torre Baró, Vallbona i Ciutat Meridiana– que formen el districte de Nou Barris. Com a molt, haureu sentit a parlar de La Esquinica.

Nou Barris, al vessant nord-oriental de la serra de Collserola, és conegut pels desnonaments, la immigració i la pobresa, però també amaga història i una forta lluita veïnal. Hi ha zones verdes, mercats, vistes precioses de Barcelona, centres esportius, tavernes amb caràcter i restaurants per a totes les butxaques i botigues on ja anaven les nostres àvies. I el més important, joves que es queden al barri per fer-lo créixer.

El nom l’agafa de la revista de la primera associació de veïns de la zona, i el 1984 va adoptar aquest nom quan es va fer la divisió de la ciutat en deu districtes. Això ja indica el poder que han tingut sempre els moviments veïnals.

Amb tretze barris a dintre, ja imagineu la diversitat que hi podeu trobar. No només morfològica, sinó en serveis. Tenim des de la Ciutat Meridiana, més escarpada, fins al barri de Porta, més comercial. Però Nou Barris encara conserva el seu passat rural amb, per exemple, Can Basté i Can Verdaguer –ara centres cívics– i Ca n’Artès, un petit nucli del segle XII.

I la terra no existiria sense aigua. L’espai que ocupa Nou Barris era travessat per torrents i rieres i que han deixat rastre, com per exemple els aqüeductes de Ciutat Meridiana i el Parc Central i la Casa de l’Aigua, que fa no tant encara abastia Barcelona.

Nou Barris no s’entén sense l’arribada massiva d’immigració obrera als anys 50 i 60. Les dures condicions econòmiques i la necessitat d’habitatges van donar lloc a l’autoconstrucció –els diumenges els veïns construïen els serveis d’aigua i clavegueram– i també a l’especulació. I més de mig segle després, encara és un districte d’acollida.

Nou Barris Cabrejada és una de les plataformes més actives i que aplega més d’un centenar d’entitats de tota mena: AMPAs, grups de dones, associacions veïnals, clubs esportius, penyes i parròquies. Juntes han signat un manifest per lluitar per “l’impacte de la crisi econòmica que han provocat els especuladors, no els veïns de Nou Barris”.

13 de Nou Barris

  • Bars i pubs
  • Bars de tapes
  • Nou Barris
  • preu 1 de 4

La Esquinica no porta aquest nom per casualitat. Molts l’han descobert a la seva actual ubicació, al passeig de Fabra i Puig, però l’original era a la cantonada de Montsant amb Cadí, al rovell de l’ou del Turó de la Peira. Amb el trasllat va guanyar modernitat i espai però no es va perdre la seva essència. És un dels millors llocs de tapes de Barcelona, i per molts les seves patates braves passen la mà per la cara a les del Tomàs de Sarrià. Poseu- vos el 'cachirulo' i a gaudir d’un assortiment de tapes amb accent aragonès que fan caure de cul. Si el José María, l’amo de La Esquinica, és pel local i heu sigut bones noies, us donarà un xupa-xup en marxar. Recomanació: arribeu-hi d’hora o tingueu molta paciència, s’han muntat una 'salica de espera' al carrer per alguna cosa.

  • Bars i pubs

Gairebé al límit, però dintre del districte. I una mica amagadet. Les seves credencials, així com les seves elaborades tapes, són molt més que bones. El producte és de primera i les hamburgueses fan caure la bava: també les croquetes, la fideuada de sípia i tonyina vermella, els arrossos, sashimis, tacos, ostres... Feu cas als suggeriments del dia! Fer això lluny del centre té molt de mèrit.

Publicitat
Rec Comtal (Vallbona)

Rec Comtal (Vallbona)

Vallbona pot presumir de conservar l’únic tram a l’aire lliure del rec Comtal del segle X, el gran subministrador d’aigua de la ciutat. Actualment, només els últims horts de l’explotació agrícola de La Ponderosa fan servir l’aigua del rec i, després d’anys de reivindicacions, les obres de remodelació del camí que el recorre ja han fet que els veïns de Vallbona i de Can Sant Joan (Montcada i Reixac) hi puguin transitar amb comoditat.

  • Bars i pubs
  • Nou Barris
  • preu 1 de 4

Tres generacions d’Eduardos Navarro han passat per aquest bar del carrer d’Argullós. Si fos a Sant Antoni, per exemple, l’omplirien joves barbuts i turistes, però com que és a la Prosperitat la seva fidel clientela està formada per treballadors de la zona i veïns, que també s’han anat fent grans amb la família. Neveres de fusta, de les autèntiques, entrepans fets al moment, truites gruixudes fetes amb mestria i un tracte proper. Un exemple de quan l’hostaleria es porta a la sang i per vocació!

Publicitat
Can Peguera
©Iván Moreno

Can Peguera

Can Peguera, que es va crear coincidint amb l’Exposició Internacional del 1929 per reallotjar els barraquistes de Montjuïc, és l’únic exemple de Cases Barates que queda. Són fileres de cases unifamiliars de façanes blanques que sobreviuen gràcies a la lluita veïnal al costat del Turó de la Peira. El centre cívic de Can Peguera, La Cosa Nostra, és un dels equipaments que més treballa pel jovent. Disposa d’un rocòdrom que van ajudar a construir joves del barri.

Casa Castro (La Guineueta)
  • 4 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • Nou Barris
  • preu 3 de 4

Les aparences enganyen i si a l’hora de tastar un lloc nou us deixeu dur per l’estètica, en aquest cas l’estareu cagant. Casa Castro no és el paradigma del disseny, però això no es menja! El que sí que menjareu és marisc de primeríssima qualitat, carns i peix fresc i plats típics de la cuina gallega, salats i dolços. La larpeira –un pa dolç farcit– és de les postres més demanades.

Publicitat
  • Restaurants
  • Nou Barris
  • preu 1 de 4

Molt a prop de la parada de metro de Llucmajor trobareu aquesta petita taverna. Si la visiteu el cap de setmana, no badeu perquè s’omple a la velocitat del llamp. Mentre feu el vermut amb croquetes espectaculars, patates braves, bones llaunes i altres tapes molt elaborades com els rotlles de cecina, no és estrany que hi entrin veïns del barri amb la garrafa de plàstic disposats a omplir-la amb bons vermuts i vins a granel.

Biblioteca Zona Nord (Ciutat Meridiana)
  • Llocs d'interès
  • Biblioteques, arxius i fundacions
  • Nou Barris

Moltes escales, carrers amb força pendent... Ciutat Meridiana és un dels barris més septentrionals de Barcelona i també dels menys connectats amb la resta de la ciutat. Un dels equipaments més nous (del 2009) i que més ha fet pel barri és la Biblioteca Zona Nord, un edifici que s’integra en aquesta part més muntanyosa de Nou Barris. Ja que hi pugeu, visiteu també el mercat de Núria, el més petit de Barcelona!

Publicitat
  • Restaurants

Hi ha una cosa que només trobareu al Cordero-Mirador de Barcelona, i és, com podeu intuir, la vista. És molt a prop del castell de Torre Baró i, a l’estiu, la seva terrassa és una molt bona opció. És un dels cavalls guanyadors de Nou Barris, el lloc ideal per a celebracions –disposen de menús de Nadal, calçotades, d’empresa, de casament...– tot i que també fan esmorzars de forquilla i bones tapes. No hi tindreu problemes d’aparcament, però potser al cotxe del costat hi trobeu una parella gaudint de la vista...

  • Llocs d'interès
  • Nou Barris

Ara és un centre cultural del barri de les Roquetes, però va néixer el 1962 com a escola de la mà de Maria Antònia Canals, la primera directora del centre. Ton i Guida (traducció al català de Hansel i Gretel) va ser tot un exemple de lluita contra el model d’ensenyament repressiu del franquisme. Seguia l’estil de les escoles Montessori, en el qual els alumnes feien sortides, podien expressar-se en català i estudiaven assignatures bàsiques ara, com música o plàstica, però revolucionàries aleshores.

Publicitat
  • Bars i pubs

Si pugeu fins a Canyelles, a més de trobar-hi una font màgica a l’estil de la de Montjuïc, podreu anar al 5 Hermanos, un bar 100% Manolo on es menja de meravella i on se celebren els triomfs de l’equip de futbol del barri. Els assidus disputen si són millors les tapes, el menú, la paella, el pollastre a l’ast... Les receptes són bones, i també hi destaquen el tracte proper i atent. Si voleu, el cafè el podeu fer al Tío Cuco, allà on van anar Évole i companyia.

  • Museus i institucions

La Trinitat Nova i la Trinitat Vella (pertanyent al districte de Sant Andreu) comparteixen el complex de la Casa de l’Aigua. Està inclòs al catàleg de patrimoni de la ciutat i estava format per una estació elevadora de l’aigua que venia de la mina antiga de Montcada–a la Trinitat Vella–, uns pavellons de cloració i un dipòsit –a la Trinitat Nova– i un túnel subterrani que les connectava. Fa uns 25 anys encara abastia d’aigua la ciutat,però després de moltes reivindicacions veïnals i converses amb l’Ajuntament, es van restaurar els edificis i ara és un espai amb horts i jardins.

Publicitat
Via Júlia (Verdun)
Ajuntament de Barcelona

Via Júlia (Verdun)

A una banda, el monument a la República, i a l’altra, la ronda de Dalt. La Via Júlia és un dels carrers més importants del districte, amb multitud d’habitatges i comerços, i l’envelat, on s’instal·la el Mercat de Nadal i on tenen lloc molts actes de la festa major del barri i altres esdeveniments, com el Festival de Sopes. És la columna vertebral del barri de Verdun, que durant molts anys va patir una gran degradació urbanística que s’ha anat resolent.

Nou Barris essencial!

©Iván Moreno

Hi ha llocs que formen part de l’ADN d’un autòcton de Nou Barris, com la seu del districte, un preciós edifici de maó vist que és part de l’antic Mental de la Santa Creu, ideat pel psiquiatre Emili Pi i Molist, que creia en un tracte més humà cap als malalts mentals. La Biblioteca de Nou Barris, també dintre d’aquest complex, està especialitzada en circ i arts parateatrals. Això no és casualitat. El districte té una llarga tradició lligada al món del circ que es materialitza en l’Ateneu Popular 9 Barris. Era una planta asfàltica que va funcionar molt poc perquè la contaminació va indignar els veïns. La van okupar als anys 70 i ara és un espai sociocultural de gestió comunitària d’on va sorgir la primera escola de circ de Catalunya.
Seguim a la part alta del districte visitant el castell de Torre Baró. El van construir el 1905 com a part d’un projecte de ciutat jardí que mai es va fer realitat i més tard havia de ser un hotel. Després d’anys d’abandó, el 2014 es va recuperar i des d’allà tindreu una vista espectacular sobre la ciutat. Una altra icona és l’estàtua de la República, a la plaça de Llucmajor. La seva ubicació original era al passeig de Gràcia amb la Diagonal, però el règim franquista va ordenar-ne la destrucció. Per sort, va ser amagada a un magatzem i encara avui llueix altiva.
Molt a prop hi ha el parc de la Guineueta –seguiu la flaire de xurros–, on al maig se celebra La Cultura Va de Festa, la gran cita de les entitats del districte.
Tampoc ens oblidem de la plaça d’Ángel Pestaña. Encara recordem quan va canviar de fisonomia. És un dels epicentres de les festes de La Prosperitat –es converteix en platja– i va ser escollida per Ada Colau i Pablo Iglesias per acabar les seves respectives campanyes electorals. I què em dieu de la Muntanyesa? El 90% dels nens del districte segur que van donar els primers cops a una pilota en aquest mític camp de terra. I Can Dragó! És el gran complex esportiu de Nou Barris, amb un gimnàs municipal, el Llac –la piscina descoberta més gran de Barcelona– i una rèplica dels aurigues olímpics de Pablo Gargallo.
Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat