Els primers contes

Truman Capote
Trad. Xavier Pàmies
Ed. Anagrama
184 pàg. 16,90 €

Truman Capote tenia un talent innat per a les bones històries. Només cal llegir els catorze relats d’'Els primers contes', escrits per l’autor nord-americà en la seva adolescència i primera joventut, ara rescatats. Tot i que s’hi nota que el jove Capote encara tracta de definir el seu estil, resulta sorprenent el precoç domini del ritme i la tensió narrativa. Com passa al relat 'La Hilda', on descriu el neguit interior d’una col·legiala que és convocada al despatx del director, acusada de robar a les taquilles de les seves companyes. O a 'Terror al bosc', on l’autor ens fa estar alerta fins a l’última pàgina, per descobrir quin serà el destí d’un nen que es creua al bosc amb un presidiari fugit. Hi ha molta teca autobiogràfica. Sovint, aquestes històries estan protagonitzades per nanos que han d’assimilar que el món en què viuen pot ser molt hostil. O que somien que tenen una vida d’èxit i glamur, fora d’una realitat avorrida. Com la noia d’'Allà on el món comença', que enmig d’una classe d’àlgebra s’imagina que és una actriu famosa o una intrèpida periodista. Potser certs personatges resulten una mica esquemàtics i el desenllaç d’algunes històries, previsible. Però aquí hi ha qualitat i emocions. Una raó més per descobrir el sensible i personal univers literari d’un jove brillant que amb el temps esdevindria un dels millors autors del segle XX.