Festival Ciutat Flamenco 2014

A cavall entre el famenc i el jazz, el flautista defensa el celebrat àlbum 'Huellas' Jorge Pardo viu entre dues aigües. "Tant el flamenc com el jazz són músiques que sempre m'han atret pel seu compromís amb la llibertat de l'intèrpret". L'home que va incorporar la flauta al flamenc, quan Paco de Lucía se'l va emportar de gira a finals dels 70, és també l'últim premi al Millor Músic Europeu que atorga cada any l'Acadèmia del Jazz de França, i el primer músic de la Península a rebre'l. I si bé la carrera professional del músic madrileny va començar amb el jazz, Pardo defensa la seva equidistància entre els dos gèneres, fins i tot amb la balança un pèl decantada cap al flamenc. "Jo visc més a prop del foc que escalfa l'olla del flamenc que del jazz, que és una música que ens arriba de l'altra banda de l'Atlàntic -explica-. La meva història amb el flamenc ve de lluny. Em van marcar els primers discos de Paco de Lucía, Lole y Manuel, Camarón -amb qui va gravar 'La leyenda del tiempo'-, Pepe Habichuela i Morente, però la flauta i el saxo em van orientar cap als mestres del jazz, fins que em trobo amb el Paco i faig el descobriment una mica naïf que aquests dos mons conviuen i que es pot fer flamenc amb la flauta". Quan la flauta irromp al flamencLa trobada amb De Lucía no només és transcendental per a Pardo, sinó que també ho és per al flamenc: "Abans no hi havia vent en el flamenc, tret d'algun cas anecdòtic". Però Pardo, de la mateixa manera que un altre músic d'aquelles gires a

La 'cantaora' catalana mescla flamenc, jazz i tango en el seu nou projecte, La última curda, amb Raynald Colom i Marcelo Mercadante, que estrena al 45 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona "¿No ves que vengo de un país que está de olvido, siempre gris, tras el alcohol?", canta Roberto Goyeneche a 'La última curda', el tango que dóna nom al nou projecte de Ginesa Ortega, en què la cantaora catalana més omnívora posa la seva 'jondura' al servei del jazz i el tango. "Com que les coses estan com estan, cada cop que fem un bolo qui sap si no serà l'últim!", diu Ortega amb sentit de l'humor resignat, que per a aquesta aventura compta amb el bandoneonista Marcelo Mercadante, els 'jazzmen' Raynald Colom (trompeta), Marco Mezquida (piano) i Roger Blàvia (percussió), i el 'tocaor' Juan Ramon Caro. Ginesa era entre el públic en un concert de Colom i Mercadante, i va veure tan clar el projecte que podia compartir amb ells, que els va anar a veure al camerino: quan en va sortir ja tenia nou grup. Arrels fondes però diverses"Tant el jazz, com el tango com el flamenc són músiques d'arrel, i com a tals, músiques que no tenen cap mentida", diu Ortega. "L'arrel la tens tan ficada endins en la teva manera d'interpretar, tens tan clar d'on véns per crear a partir d'aquesta arrel, que sempre la respectes". Però això no vol dir que la tradició sigui intocable. Per a ella, premi Ciutat de Barcelona 1996 per integrar el flamenc amb altres músiques, és més aviat el contrari. "Quan era

25 Guitar Festival BCN: Femi Kuti & The Positive Force Fill de Fela Kuti, llegendari creador de l'afrobeat, Femi i els seus fidels, els sempre explosius Positive Force, han tornat a demostrar amb el contundent 'No place for my dream (2013) que l'afrobeat, 15 anys després de la mort de Fela, continua tenint un gran poder tel·lúric. 15è Banc Sabadell Festival del Mil·lenni: Standstill Standstill està en un dels seus millors moments. Allunyats del concepte clàssic de banda de rock, les incursions en llenguatges perifèrics a la música han traslladat les seves cançons a un nivell superior, estèticament i conceptualment. 'Cénit', proposta visual i musical per presentar el seu darrer disc 'Dentro de la luz' (2013) és un espectacle amb majúscules, que aprofundeix en el que ja s’apuntava a 'Rooom', i és que música i imatge són vehicles al servei d’una narració estructurada i amb voluntat de transmetre un missatge. Sílvia Pérez Cruz + Raül Fernández Miró Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernandez Miro, col·laboradors habituals i amics, han portat la seva connexió al límit i han fet un disc nou, sols, sense ningú ni res més, només veu i guitarres. El disc es diu 'Granada' (2014), i és un disc visceral, íntim, pel qual han triat cançons d’altres i se les han fet seves portant-les al límit. Ella és una de les veus més imponents que ha aparegut al nostre país en els últims temps, crescuda entre cançons populars, educada en el jazz i contagiada pel flamenc. Ell va començar sent un músic indie per a

Barcelona és una de les millors ciutats del món per menjar i beure. Això ho sabem la gent que hi vivim, i també els professionals de la gastronomia que any rere any premien els nostres fogons amb distincions que alcen la ciutat en el pòdium de la bona teca internacional. L'oferta és variada, de qualitat, monumental: des del petit bar de tapes de tota la vida, fins als restaurants amb estrelles Michelin. Tot i que el repte és difícil, ens hem proposat seleccionar els 50 millors restaurants, aquells amb els fogons més fiables de la multitud de bones taules barcelonines. No hi donem més voltes: aquí teniu els 50 restaurants que no us fallaran mai. Bon profit Reserva als restaurants recomanats per Time Out Àpat En la recerca permanent per trobar llocs on la relació entre el menjar ofert i el preu de la nota final tingui certa consonància, hem tornat a posar a prova l'Àpat, on un equip dirigit per l'Oriol Vicente demostra diàriament, al migdia, que és possible menjar bé, de menú i a un preu raonable, 14 euros. És un menú variat diàriament i que en la seva proposta dóna joc per no avorrir ni dir "sempre el mateix". Ara, amb la crisi, molts s'han bolcat a oferir menús al migdia i a la nit, però no sempre encertats. Això aquí no passa.No es tracta només d'oferir un preu temptador. Cal temptar amb els plats que s'ofereixen i per això fa falta molta professionalitat i saber fer. Un dels dies de visita vam poder veure que el menú oferia cinc primers, cinc segons i tres postres, amb aig