Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Hijos del átomo

Hijos del átomo

Diversos autors

Escrit per
Marià Veloy
Publicitat

Diversos autors
Alpha Decay
140 pàg. 15,30 €

Qualsevol lector en castellà que estigui al dia de les novetats literàries que mereixen aquest nom segur que haurà llegit un grapat de llibres publicats per Alpha Decay. Aquesta editorial barcelonina està traduint alguns dels autors estrangers més rupturistes i interessants (sobretot, del món anglosaxó); i a més, fa l’esforç, sovint evitat per les petites editorials, de donar veu als joves. A noveŀles de culte com 'Las teorías salvajes' d’Oloixarac, s’hi sumen llibres coŀlectius, com Matar en Barcelona, Batman desde la periferia o aquest dedicat a la Patrulla-X, que volen ser un signe dels temps.

Per a aquells que, quan érem nens, preferíem els genets del Far West als superherois que volaven amb vestits sospitosament semblants a pijames, aquest volum és una oportunitat per redimir-nos de la mà d’una colla ben particular. Es fan dir Patrulla-X, i són uns superherois mutants que, tot i estar condicionats per la seva diferència –genètica, inevitable, tràgica–, mai no deixen de lluitar contra el mal. Les aventures que han viscut dins dels límits de les vinyetes, així com les vicissituds al llarg de cinc dècades de publicació, donen joc per a alguna cosa més que explicar moltes històries i assajar teories: aconsegueixen generar una veritable mitologia.

Si més no, aquesta és la feina dels onze periodistes i escriptors convocats pels editors. Hi trobem des de la narració dels seus orígens fins al retrat dels personatges amb noms que enamoren qualsevol persona amb un mínim sentit de la fantasia: Magneto, Profesor Charles Xavier, Lobezno, Kitty Pryde… Tot plegat resulta fascinant per al lector neòfit, sens dubte, però és en les reflexions i jocs espectrals on aquests “assagistes pop” brillen amb més intensitat. Unai Velasco s’atreveix a citar Deleuze, Eloy Fernández Porta fa jocs de malabars amb els referents, Octavio Botana es desmarca amb una reflexió sobre la manipulació genètica i Servando Rocha demostra per què sempre és més escriptor que qualsevol de nosaltres… Els “integrats”, com diria Umberto Eco, aconsegueixen que les pàgines primes del còmic sostinguin el pes que sempre té allò real.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat