Joan Manuel Serrat en 10 objectes

La primera guitarra que va tenir Serrat va ser un regal del seu pare tot i que no sap "d'on va treure els diners", segons explica un plafó a l'exposició. Va començar a aprendre a tocar l'instrument amb una guitarra prestada, fins que un dia va veure aparèixer son pare "en una mà la maleta d'eines i a l'altra una bossa de paper de la qual sobresortia el claviller de la guitarra".

Aquest cartell ens recorda la Nova Cançó i les reivindicacions d'aquells anys. Tot i que els mitjans no els eren favorables, gràcies a Salvador Escamilla i Ràdio Barcelona, el 1965 Serrat va cantar quasi cada dia a durant sis mesos al seu programa. També va ser Escamilla qui el va recomanar a la discogràfica Edigsa i a Els Setze Jutges. Aquest cartell del 1966, dibuixat per Robert Llimós, pertany als concerts que va fer Serrat amb el col·lectiu a Mallorca aquell mateix any.

Inseparable i imprescindible. En tots els seus viatges, Serrat sempre duia una Underwood a l'equipatge. Amb aquesta mateixa màquina va passar a net els textos personals que rondaven entre les seves notes, que més endavant es convertirien en cançons.

Serrat ha arribat a ser reconegut nou cops com a doctor honoris causa a diverses universitats, una d'elles la Pompeu Fabra. Ell va arribar a cursar estudis superiors: va passar per l'Escola Tècnica d'Agricultura. És un home que mai deixarà de sorprendre'ns.

La ràdio va ser un dels objectes més importants per al cantautor. "Per la ràdio em va arribar la major part de la meva formació musical", recorda l'artista del Poble-sec. Encara sort que Serrat va néixer a l'època en què a la ràdio sonava Machín i no Pitbull o Las Ketchup.

Una de les espines que tenia clavades des de ben petit va ser la bicicleta. Com deixa escrit en un text a l'exposició: "Del primer que em vaig enamorar en la vida va ser d'una bici, però no vaig tenir bicicleta fins molt de temps després, fins que vaig poder comprar-me-la". Era tal el fervor que sentia per les dues rodes que l'any 1984 va ser l'enviat especial de Ràdio Barcelona (Cadena SER) per comentar el Tour.

El noi del Poble-sec sonava a la ràdio, sortia per la tele i omplia portades de premsa rosa. Però no només eren quatre revistes: a l'exposició del Santa Mònica també trobem col·leccions de cromos, pòsters i 'merchandising' dignes d'una estrella del rock.

Al setembre del 1975, Serrat estava de gira per Mèxic mentre a Espanya s'afusellava tres militants del FRAP i dos d'ETA acusats d'assassinar diversos membres de les forces de seguretat. Quan va condemnar els afusellaments, el règim va dictar una ordre de cerca i captura que el va forçar a un exili de més d'un any. Aquest temps en terres americanes va ajudar a enfortir el vincle de Serrat amb l'Amèrica Llatina. Per arribar a entendre l'èxit de Serrat en aquells països només cal escoltar les declaracions de Ricardo Darín al documental 'El símbolo y el cuate': "Serrat nos abría el corazón y la cabeza".

És cert que no va ser una estrella del cinema, però també que per alguns ha passat desapercebut que Joan Manuel va fer quatre films, tres dels quals com a protagonista. El millor record que guarda del cinema, segons les seves  paraules, és el d'intervenir com a extra a 'Campanadas a medianoche' (1965), d'Orson Welles.

A ningú el sorprendrà que per les seves venes corrin els colors blaugranes. A més, també ha pogut enfundar-se les botes més d'un cop i jugar amb la samarreta del Barça, com a davanter, acompanyat dels jugadors que li van marcar la seva joventut, com ara Kubala, Moreno i Manchón. Això sí, mai a la Lliga, només en partits de veterans.