No deixa de ser irònic que 'El meu oncle', de Jacques Tati, crítica ferotge de les ocurrències de l’arquitectura contemporània, sigui la pel·lícula favorita de molts arquitectes moderns. No sabem si és el cas de l’autor de l’actual seu de la Filmoteca de Catalunya, però no es pot descartar que s’hi inspirés quan va decidir que, per baixar a les sales de projecció del soterrani, els espectadors gaudirien d’unes magnífiques escales mecàniques, però que, per sortir-ne, caldria que pugessin per una costeruda i llòbrega escala amb 42 esglaons analògics. O esperar que es buidi l’ascensor de 13 places d’una filmoteca amb 555 butaques.
Barcelona és moderna, poderosa, cosmopolita i, ben sovint, molt absurda. Com tota gran metròpolis, la capital catalana també té barrabassades marca de la casa, com l’estàtua d’un Cristòfol Colom força despistat a l’hora d’assenyalar Amèrica i altres poca-soltades arquitectòniques i de disseny que ara mateix us mostrem.