John O'Hara
Trad. David Paradela López
Ed. Contra
318 pàg. 20,90 €
John O’Hara (1905-1970) va burxar a la vida íntima de la classe mitjana nord-americana de la primera meitat del segle XX. Va furgar als seus conflictes de classe, als rancors familiars, als problemes amb l’alcohol i als neguits sexuals, ambientats a la seva Yoknapatawpha personal, la regió carbonífera de Pennsilvània. L’antologia 'La chica de California' ofereix una bona mostra dels contes d’O’Hara (té el rècord de contes publicats al New Yorker: 247), que segueixen el principi de l’iceberg de Hemingway: les trames són minses (una visita a casa dels pares, una conversa amb el cap, un passeig per la platja) i tot sembla ocórrer sota la superfície. L’estil és senzill. Només un matís o un lleu canvi de to indiquen la massa emocional que s’amaga a sota. No hi ha desenllaç. L’execució que fa O’Hara de la teoria, però, és irregular. Osciŀla entre la contenció d’una meditació sobre el conformisme a El martes es tan buen día como cualquiera, l’artificiositat d’una 'vendetta' fraternal a 'Exactamente ocho mil dólares exactos' i la barreja de costumisme i autobiografia a Fatimas y besos. O’Hara tenia olfacte per captar les tensions quotidianes i sovint és tan subtil que els contes requereixen una segona lectura per assaborir-los completament. Agradaran als gurmets dels relats minimalistes amb finals oberts.
