Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
  1. Rentadora Polifònica (© Inga Knölke)
    © Inga KnölkeRentadora Polifònica
  2. Orquestra mecànica... (© Inga Knölke)
    © Inga Knölke
  3. Arbre d'olles de peltre (© Inga Knölke)
    © Inga KnölkeArbre d'olles de peltre_Los Árboles Aullaron
  4. Caracola Bestiari (© Inga Knölke)
    © Inga KnölkeCaracola_Bestiari
  5. Grapicordi_LaCoblaPatafísica (© Inga Knölke)
    © Inga KnölkeGrapicordi_LaCoblaPatafísica
  6. Agrupació de lliris (© Inga Knölke)
    © Inga Knölke
  7. Escarbats_Bestiari (© Inga Knölke)
    © Inga KnölkeEscarbats_Bestiari
  8. Tres Tristos Trons (© Inga Knölke)
    © Inga KnölkeTres Tristos Trons_12 Rounds

La maquinària sonora de CaboSanRoque

Parlem amb els CaboSanRoque sobre 'La Cobla Patafísica. 2015-2001', la seva exposició antològica d'artefactes i màquines sonores a l'Arts Santa Mònica

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat

L’any 2001 un grup de persones van formar un col·lectiu musical regit per l’anarquia. La idea era que cadascú d’ells –aleshores eren nou– s’enfrontés als instruments amb llibertat total, sense conèixer-ne necessàriament la tècnica, sense exclusivitat. Que cadascú fes, en definitiva, el que li vingués de gust amb ells. Com que volien tocar molts més instruments dels que podien permetre’s comprar, van començar a construir-ne i, a partir d’aleshores, a explorar el món del so en la línia teòrica que havien seguit els germans Baschet, inventors, gairebé únics, d’instruments acústics des dels anys 50. Passats catorze anys, sis discos, sis espectacles i molt soroll, CaboSanRoque exposa a l’Arts Santa Mònica 'La Cobla Patafísica, 2015-2001', l’univers d’instruments i màquines amb què han redescobert i col·leccionat sons durant tot aquest temps.

El nucli del soroll El viatge comença amb un recorregut fotogràfic –a càrrec d’Inga Knölke– pels artefactes de CaboSanRoque, acompanyats de textos dels escriptors Víctor Nubla i Pablo Martín Sánchez que els vinculen amb la patafísica, la ciència inventada per l’escriptor francès Alfred Jarry que es defineix com a ciència de les excepcions i les solucions imaginàries, i que està intrínsecament lligada al seu treball. La segona part és un salt al centre d’una galàxia formada per 20 instruments i 30 collages mecànico-sonors a ple funcionament que envolten el visitant, il·luminada per Cube.bz, especialistes en intervencions espacials i sonores. L’exposició inclou un cicle d’actuacions amb alguns dels seus col·laboradors habituals com Pierre Bastien o Pascal Comelade i un gran concert final sense intèrprets humans.


Avui CaboSanRoque són la Laia Torrents, enginyera industrial, i en Roger Aixut, arquitecte. Tots dos van deixar les seves feines per dedicar-se de ple a un projecte sonor que al llarg d'anys i proves ha anat evolucionant, des que van començar a fer rèpliques d'instruments existents com el Grapicordi, una versió de la viola de roda construïda amb el motoret d'un ventilador de mà i cinc grapadores per teclat, a crear artefactes sonors que han nascut dins dels seus caps. Com Tres Tristos Trons, l'última creació del col·lectiu -la màquina amb què han gravat l'últim disc, '12 rounds', i amb la qual actuaran al Sónar- un engranatge autònom que incorpora una màquina d'escriure, el crani d'un gos mexicà, culleres, pintes de plàstic i multitud de detalls on perdre's.

Totes les creacions de CaboSanRoque tenen una força visual prou potent com per a admirar-les en la categoria d'objecte, però l'autèntica fascinació arriba en veure-les funcionar, i sobretot, en escoltar-les. El so, expliquen la Laia i en Roger, és la base de tot plegat: la física del so, la metafísica de l'objecte i per acabar la patafísica, el que ho lliga tot. Posant, per exemple, una llauna el procés aniria així: la física és el que explica el so que fa i el seu comportament. La metafísica, l'experiència vital d'aquesta llauna. Un cop, per exemple, condiciona la seva sonoritat i la fa diferent de la resta de llaunes. I la patafísica: l'aplicació de les lleis físiques a l'excepcionalitat d'aquesta llauna i al paper que se li vulgui assignar.

La patafísica (impensable sense una imaginació il·limitada) és, en última instància, el que permet que una rentadora, Rentadora Polifònica, pugui convertir-se en el motor d'un engranatge de corrons que els permet millorar la tècnica i ampliar la llargada dels loops, o que existeixin animalons mecànics com els Escarbats i les Caracoles de 'Bestiari', el xou amb què CaboSanRoque interpretava textos de bestiaris històrics de diverses èpoques i autors i suplia el somni de fer un concert amb una orquestra d'animals de veritat.

CaboSanRoque és un col·lectiu que canvia i es transforma. Si hi ha una cosa d'inamovible en el projecte des de l'origen, és que tot és possible. Des de capturar el so d'un país, Mèxic, -Arbre d'olles de peltre és part de la instal·lació sonora inèdita a Espanya, 'Los árboles aullaron'-, crear una orquestra completa, com l'al·lucinant Orquestra Mecànica de la França Xica o capficar-se en la creació mecànica de la veu humana, un dels reptes pendents.

També t'agradarà

Retrospectiva de Sophie Calle a La Virreina: 5 raons per descobrir l'artista
  • Art
  • Performance

La Virreina presenta 'Modus Vivendi', una exposició que repassa la trajectòria de l'artista conceptual francesa Com una diva clàssica, o com les grans estrelles del rock que viuen de girar i reinterpretar els seus himnes arreu del planeta, així se sent Sophie Calle, l'artista francesa coneguda pels seus experiments i rituals conceptuals. L'artista presenta a La Virreina un recull dels seus treballs, projectes a mig camí de la fotografia, l'acció i l'assaig marcats pel to autobiogràfic i sobretot enfoncats al descobriment de l'altre. Aquí teniu cinc motius per no perdre-us la retrospectiva 'Modus Vivendi'. El més vist Barcelona gratis! Sortir sense gastar Els diners no són l'excusa per quedar-vos al sofà de casa sense fer res… A Barcelona (encara) hi ha una bona pila de propostes culturals molt interessants que es poden fer completament gratis. Aquí teniu algunes de les nostres preferides per als propers dies. Equipaments culturals gratuïts Virreina Centre de la Imatge El Palau de la Virreina, seu de l'Institut de la Cultura de Barcelona, acull aquest centre d'exposicions especialitzat en la imatge en totes les seves expressions. Arts Santa Mònica L'Arts Santa Mònica és un centre expositiu i d'investigació  on conflueixen la creació artística contemporània amb disciplines com la ciència, el pensament i la comunicació. Amb la connexió entre disciplines com a principi, el centre, nascut el 1984 com a espai expositiu de la Generalitat, vol promoure el diàleg entre les diferents

Exposicions a Barcelona: l'art que has de veure
  • Art
  • Galeries

Amants de la pintura, la fotografia, l'escultura i de l'art en general: aquí teniu una tria de les millors exposicions que podeu trobar actualment als museus i galeries de Barcelona. Les exposicions més populars Sophie Calle. Modus vivendi Retrospectiva de l’artista francesa Sophie Calle que repassa la seva obra des de mitjans dels anys vuitanta fins a l’actualitat. En la diversitat de vivències de l’artista durant quatre dècades, es fa palesa la seva relació amb els altres i amb ella mateixa; és a dir, la seva intenció de construir la mirada i d’autoconstruir-se. Les seves obres no han deixat de fer-se en primera persona. D’altra banda, la relació amb l’altre, amb els altres, també queda implícita en aquesta recerca de la bellesa i de l’art en els seus diferents vessants. Maria Lassnig Al llarg d’una carrera notable que es va estendre més de set dècades, des de finals de la dècada de 1940 a l’Acadèmia de Belles Arts de Viena, una ciutat en què ella va ensenyar a la dècada dels vuitanta, fins a l’escena de l’art de París de les dècades de 1950 i 1960, y la Nova York de la dècada de 1970, va crear obres d’art que exploren el seu cos d’una manera que és alhora sensible i vulnerable. Centrant-nos en les elaboracions de Lassnig sobre l’autoretrat i l’exploració corporal de les seves relacions amb l’animal i la màquina, l’exposició a la Fundació Antoni Tàpies presenta obres des de 1942 fins als darrers anys, deixant de banda el període dels 'ismes', tal com els anomenava Maria La

Publicitat
Els nostres llibres 5 estrelles
  • Què fer
  • Activitats literàries

La meva planta de taronja llima José Mauro de VasconcelosTrad. Carles SansLibros del Asteroide186 pàg. 13,95 € Niveles de vida Julian BarnesTrad. Jaime ZulaikaAnagrama143 pàg. 14,90 € Mare nit Kurt VonnegutTrad. de Martí SalesMales Herbes243 pàg. 15 € Una dona meravellosa Joan Jordi MirallesLabreu Edicions332 pàg. 16 € Pastoràlia George SaundersTrad. Yannick GarciaEdicions de 1984192 pàg. 16,90 € L'herba de les nits Patrick ModianoTrad. Mercè Ubach DorcaEd. Proa176 pàg. 14,90 € Els jardins de la dissidència Jonathan LethemTrad. Ferran Ràfols GesaAngle Editorial522 pàg. 22,90 € A l'oest de Roma John FanteTrad. de Martí SalesEdicions de 1984192 pàg. 16 € La parte inventada Rodrigo FresánMondadori566 pàg., 22,90 € Pedra viva Enric Casasses i Montserrat CaldésAjuntament de l'Escala208 pàg. 35 € Això és tot James SalterTrad. Ferran RàfolsEmpúries380 pàg. 19 € El llogaret William FaulknerTrad. Maria Iniesta Edicions de 1984 458 pàg. 22,90 € Leopardi Pietro CitatiTrad. Juan Díaz de AtauriAcantilado527 pàg. 25 € Locus solus Raymond RousselTrad. Joaquim Sala-SanahujaLleonard Muntaner 262 pàg. 30 € 1941. El año que retorna Slavko GoldsteinTrad. Maja DrndaCómplices Editorial568 pàg. 29,90 € Un traficant d'idees a les fronteres de l'art Vicenç AltaióComanegra414 pàg 24 € La casa de hojas Mark Z. DanielewskiTrad. Javier CalvoAlphaDecay710 pàg. 29,90 € La torre mestra Jennifer EganTrad. Carles MiróEdicions de 1984318 pàg. 20 € La senyora Dalloway Virginia WoolfTrad. Dolors UdinaLa Magrana2

  • Bars i pubs
  • Bars de vins

Els temples de la ciutat amb barra, taules, mam i bon rotllo! Són com casa teva, el lloc on viuries si no tinguessin un horari: els bars de culte de Barcelona són una espècie en perill d'extinció i des d'aquí no podem fer res més que reivindicar-los. Visiteu algun d'aquests 21 bars mítics de la ciutat i impregneu-vos del seu ambient on raja el bon mam i la bonhomia, segur us hi trobareu tan a gust que hi tornareu! Escalfant el fetge Cervantes Primer de tot: agafar forces. Canya freda, teca ràpida i a la batalla. No imagino cap altre bar que no sigui el Cervantes, una llegenda del Gòtic que serveix el millor entrepà de truita de formatge que he tastat en la meva vida. Tracte familiar, mobiliari antic i clientela fixa: també se’n diu família. El Bar de l'Antic Teatre Amagat als voltants del Palau de la Música, el bar de l’Antic Teatre sembla una bona opció per començar. Una declaració de principis. A Barcelona no hi ha res que s’hi assembli. Integrat a l’espai escènic que hi dóna nom (que, per cert, finança les activitats artístiques amb els diners del bar), aquest oasi interurbà us guanyarà amb la seva atmosfera de bon rotllo extrem, però us convertirà en addictes a la seva terrassa... Què dic, terrassa! Amb l’increïble i gegantí pati interior farcit de vegetació que acull els visitants. Un orgasme per als amants de l’aire lliure al centre nerviós de Barcelona. Ale&Hop També podreu gaudir d’una mica d’aire lliure a Ale & Hop, una cerveseria 'indie' ubicada al còlon del

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat