[image]
[title]Arribeu amb el metro fins a Torras i Bages per començar a explorar el poble que sobreviu al nord-est de la Meridiana, Sant Andreu de Palomar. Primera parada al tità arquitectònic de la Casa Bloc, al passeig Torras i Bages. Dels 200 pisos racionalistes concebuts pel GATPAC per allotjar obrers del barri, només un conserva la forma original. Després deixeu-vos perdre per la trama de carrerons petits, silenciosos, com el de Grau, un pas recòndit amb cases baixes i jardins particulars de passat medieval, com apuntava Huertas Claveria a '50 vegades Barcelona'. Els peus us duran fins a Malats: torretes senyorials a un cantó i a l'altre, el Casal de Gent Gran Bascònia. Els avis ballen sota l'ombra de les moreres i juguen a petanca en un paratge idíl·lic. Els cartells de 'Salvem el barri!'són reals, i recorden que carrers com Bascònia i Jorba es conservaran, però encara hi ha àrees del casc antic afectades per la modificació del Pla General Metropolità que corren perill.
La fàbrica del poble
Avanceu fins a un altre punt neuràlgic del barri, la plaça porxada del Mercadal, que data de finals del segle XIX i bull d'activitat amb espais com la cerveseria artesana dels Flor de Llúpol i el Versalles, el bar de la finca modernista Can Vidal. A poc més de 100 metres de la plaça del Comerç topareu amb uns dels vestigis més antics de Sant Andreu: la Casa de l'Oficial, pendent d'estudi i preservació. Val la pena passar-hi de camí a la plaça de l'Estació i abans de trepitjar la Fabra i Coats, la fàbrica tèxtil coneguda com a Can Mamella perquè va alletar moltes famílies del barri. Visita ràpida al centre d'art contemporani i volta pel recinte fabril, a la recerca de les antigues calderes.
Seguiu pel carrer Gran, torceu a Sòcrates si voleu visitar al mosaic de Gaudí i contemplar una resta d'una bomba de les bullangues i reposeu, finalment, al centenari Café Colombia. Acabeu la passejada a la Rambla (de Fabra i Puig), un altre èxit veïnal d'aquest barri que se sent poble.
