Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Paul B. Preciado

Paul B. Preciado: 'Quin sexe voldries tenir si el poguessis dissenyar amb una impressora 3D?'

Els escriptors prenen la paraula. En aquest article, Paul B. Preciado ens parla de la nova era Gutenberg

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat

Aviat podrem imprimir els nostres òrgans sexuals amb una bioimpressora 3D. La biotinta es fabricarà a partir d’un compost d’agregats de cèl·lules mare que provenen del cos al qual l’òrgan està destinat: l’òrgan es dissenyarà primer per ordinador per tal de ser implantat després en el cos que el reconeixerà com a propi. Això ja s’està posant a prova per imprimir òrgans com el ronyó i el fetge, però els laboratoris experimentals no parlen de la impressió d’òrgans sexuals. Diuen que és necessari establir límits “ètics”. De quina ètica es tracta? De l’ètica de la dominació fal·locràtica i heterosexual? També van perseguir Gutenberg l’any 1451 quan va afirmar que era capaç d’imprimir 180 còpies de la Bíblia, amb 32 línies per pàgina, en unes setmanes. Sabem concebre una impressora 3D però no la sabem utilitzar amb llibertat.

Aviat deixarem d’imprimir el llibre per imprimir la carn. Entrarem així en una nova era de la bioescriptura digital. Si l’era Gutenberg va dessacralitzar la Bíblia, va secularitzar el saber i va fer proliferar les llengües vernaculars davant del llatí, l’era Gutenberg 3D suposarà la dessacralització de l’anatomia moderna com a llenguatge viu dominant.

El règim de l’hegemonia masculina i la diferència sexual són a la sexualitat equivalents al que el monoteisme religiós va ser en l’àmbit teològic. A l’Occident medieval era impossible sospitar de la paraula divina, i de la mateixa manera posar en dubte el binarisme sexual encara ens sembla aberrant. Tanmateix, aquestes són només categories històriques, mapes de la ment, limitacions polítiques a la proliferació infinita del nostre desig. La lògica del binarisme sexual i la diferència entre homosexualitat i heterosexualitat són l’efecte del sotmetiment de la potència del cos a un procés d’industrialització de la reproducció sexual. El cos és reconegut únicament com a potencial productor d’òvuls o espermatozous, i conduït a una cadena familiar-fordista en què està destinat a reproduir-se.

Masculinitat i feminitat, heterosexualitat i homosexualitat no són lleis naturals sinó pràctiques culturals contingents. Estètiques del desig. La possibilitat de dissenyar i imprimir òrgans sexuals ens situarà al capdavant de noves preguntes. No amb quin sexe anatòmic vam néixer, sinó quin sexe volem tenir. De la mateixa manera que els cossos trans escollim introduir variacions hormonals i morfològiques que no poden ser reconegudes només com a masculines o femenines, seria possible implantar una multiplicitat d’òrgans sexuals sobre un cos: tenir penis i clítoris o cap de les dues coses, o un braç en comptes d’un penis, o un clítoris al centre del plexe solar o una orella erotitzada destinada a la penetració auditiva. Arribarà el temps de l’estètica contrasexual definida no per lleis de reproducció sexual o de regulació política sinó per principis de complexitat, singularitat, intensitat i afecte.

Per Paul B. Preciado

L'autor ha reeditat ‘Manifiesto contrasexual’ (Anagrama). 210 pàg. 8,90 €.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat