Secessiolàndia pel pedregar

Secessiolàndia pel pedregar
George Saunders
Trad. Yannick Garcia
Ed. de 1984
208 pàg. 18,60 €

Els contes de George Saunders són arbres que donen bons fruits, i arbres que donen llenya. I aquesta llenya bastoneja la consciència. També els primers que va escriure fa més de 20 anys a la seva oficina, en un ordinador coŀlocat de manera molt estratègica per tal que ningú s’adonés que el que hi havia en pantalla no era un informe sobre contaminació de capes freàtiques sinó un conte de cap a peus. I el resultat fou 'Secessiolàndia pel pedregar', la primera collita literària de l’escriptor que no llegim fins ara, després d’haver tastat ja la fruita Saunders d’altres collites que vindrien després, com la collita 'Pastoràlia' i la collita 'Deu de desembre'.

Igual que la gla és el fruit de l’alzina, els perdedors són els fruits dels contes d’aquest escriptor nord-americà. I són uns perdedors rodons, a punt de petar, perdedors de manual. Quan sembla que ja no poden anar a pitjor, hi van. Quan sembla que ja no poden ser més desafortunats, ni carallots, ni cagats, encara els queda camí desgraciat per recórrer. El trist Inspector de la Versemblança que treballa en el parc temàtic Secessiolàndia a qui se li va desmuntant la vida a peces. El Conseller Delegat d’Alternatives Més Humanes per als Óssos Rentadors que pesa 200 quilos, amb mitxelins més petits dins de mitxelins més petits, i a qui la vida l’acaba fent xixina.

Els originals escenaris on aquests personatges es mouen i les sorprenents trames per on avancen són també fruits saborosos d’aquesta primera collita de l’hort Saunders. Sempre l’univers laboral on les relacions de poder són salvatges i, sí, al seu costat, sempre l’univers familiar, que maltracta quan tot podria anar bé o tracta amb exquisidesa quan tot és un infern, com Llavi Partit amb la Sensossos. I al costat de tots aquests fruits que fan tan bon suc, tenim la llenya que també donen els primers arbres de George Saunders, perquè els seus contes et bastonegen fins a fer-te blaus alhora que t’arrenquen una riallada. Això ho aconsegueix gràcies a una escriptura que és lírica i vulgar alhora, pietosa i despietada, tendra i cruel, és bèstia i delicada al mateix temps.