Una niña está perdida en el siglo XX

Gonçalo Tavares
Trad. Rosa Martínez Alfaro
Ed. Seix Barral
233 pàg. 19 €

'Una niña está perdida en el siglo XX', del portuguès Gonçalo M. Tavares, és com un d’aquells malsons en què un intenta córrer sense poder moure’s del lloc. L’argument –un home es troba una nena amb síndrome de Down i decideix buscar els seus pares a Berlín– resulta al capdavall secundari per a l’objectiu principal: construir una aŀlegoria onírica plena de personatges grotescos i circumstàncies ominoses, una barreja de Borges i Kafka. Hi ha un fotògraf que retrata rostres anormals, un tipus amb un ull enorme que escriu frases microscòpiques, un antiquari que prolonga una sèrie numèrica mantinguda durant generacions, hi ha també un hotel jueu estructurat com l’arxipèlag de camps d’extermini nazis, i una incipient però inconcreta revolució popular que es cova als carrerons de la ciutat. La narració es mou en espiral al ritme de les divagacions del narrador, orientades per una brúixola sense agulla. Hi trobem alguns temes habituals en l’autor de la violenta 'Jerusalem': la recerca de la identitat, el desconcert davant la tecnificació, la fugida, la racionalització de la bogeria i la memòria de l’Holocaust. Del tot coherent amb la seva poètica, el sentit de tot plegat queda obert, i Tavares sembla atorgar al lector la responsabilitat de buscar un significat a la seva minuciosa fantasmagoria.