6 restaurants asiàtics que no et pots perdre

Xinès-xinès
El millor aquí és oblidar-se de l’enganyós sushi i del menú de migdia, esquers conjunturals. Aquest és un restaurant xinès xinès –on el personal, amabilíssim, amb prou feines parla espanyol– i val la pena submergir-se en una carta llarguíssima que pocs cops es pot tastar. Per exemple: una nutritiva sopa de verdures i mandonguilles de marisc farcides de porc picant, o uns fideus estil Pequín, amb salsa de carn mesclada amb sis verdures crues. Si us agrada el mític xinès de Trafalgar, passeu per aquí: és un xic més car però força més net.

Alta cuina de barri
Davant el picant a ultrança d’algunes cuines del Sud-est asiàtic, la vietnamita aporta frescor, lleugeresa i moltes preparacions al vapor. Menys coneguda que la xinesa o la tailandesa, gaudir-ne a Un Capítol de Vietnam és un plaer estranyament familiar. Obert l’any 1987 pel matrimoni Cun Pau i Xoi Kiu –exiliats de la guerra amb Cambodja–, té un caràcter de barri amb un punt senyorial: sí, tenen tots els clàssics de l’street food –els nems, el rotlle d’estiu...– però també un arsenal de receptes per anar més enllà: com, per exemple, un guisat de cansalada caramel·litzada assimilable al nostre capipota, deliciós. Descobriu-lo.

Un japonès al 'xino'
A Barcelona els interioristes han comès tantes animalades en el nom de la restauració, que és fantàstic que un d’ells sigui el responsable de la cuina d’un restaurant. És el cas del Kiku, novíssima taverna japonesa annexa al BarRaval. La Leticia Soler sap fer molt bé les dues coses: té títol d’Elisava i una experiència vital de vuit anys al Japó farcida de cursos de cuina. Aquí, aplica el producte de proximitat a una oferta inèdita en aquesta part del Raval: la cuina d’izakaia, la taverna japonesa, amb un bon ventall d’arrossos, fideus, carn i sushi de qualitat.

La iaia imperial
No oblideu aquest nom, que té tota la pinta de ser un futurible japonès de culte. L’Ernest Fibla Takahashi –Hisako és el nom de la seva àvia– ha obert una deliciosa izakaia a l’Eixample. Per reivindicar el que es menjava a casa, s’ha aliat amb Jun Fukuyama, jove cuiner d’Hiroshima amb experiència al Sant Pau. Fukuyama va jurar que mai més faria cuina del seu país; aquesta contradicció ha cristal·litzat en una carta clàssica però amb sorpreses, com unes olives arrebossades i farcides de carn picada de vedella i ceba, o un espectacular plat de cinc broquetes. Rebutgen l’etiqueta de fusió: del Japó, a part de certs plats, n’agafen la delicadesa.

Desfici a la japonesa
Això és un luxe asiàtic, mai més ben dit. El Yubari –nom del meló japonès, el més car del món– impacta tant per la seva falsa peixera i decoració –és un videomural– com pels seus plats, un festival de creativitat nipona amb un peu a Occident (tasteu-hi el bacallà amb miso negre, o un filet amb un fals risotto fet de farina de fideus soba, i el sushi és impecable). El que el fa un espai únic a Barcelona és el Kio Bar, una barra on el bartender treballa amb el pastisser maridant còctels i postres.

Informal i senyorial
La cuina tailandesa té la vessant imperial però també la de l’'street food'; al recent restaurant Manohra dominen les dues, amb un cantó amb taules altes i una cambra per menjar arrepapat en coixins principescos. Aquest és el segon restaurant de Chenita Ledovitse i Joan Castells, que segueixen la fecunda tradició barcelonina de tailandès mixt. Manohra ofereix la complexa cuina tai tradicional, com la defineix Chenita: “Sempre ha de ser un xic picant, un xic dolça, salada i agredolça”. L’amanida de papaia verda amanida amb salsa picant de llima activa àrees de plaer al paladar que cal conèixer.