Establiment tancat.
El 68 porta uns anys submergit en les cavernes del Raval. Si fa temps que no hi aneu, hauríeu de saber que el local ha mudat la pell i s’ha reinventat. De debò, perquè ha deixat de ser un bar correcte per esdevenir la cocteleria més innovadora i estimulant de Ciutat Vella. Pam. Així de fàcil i difícil. Barcelona ha parit un nou temple.
L’estètica reciclada d’aquest espai encaixa com una cotilla de seda en la silueta canalla del barri. No serà difícil que us hi sentiu a gust. I s’agraeix, perquè al nou 68 haureu de posar els cinc sentits des del minut u per viure una experiència etílica gastronòmica de primer nivell.
A la barra del 68 es fa màgia de la bona. Una cocteleria imaginativa, moderna i amb substància. Els clàssics –lleugerament reinterpretats– conviuen amb pocions d’autor orgàsmiques; peces d’enginyeria etílica polides amb una inspiració desbordant. El millor de tot és que si us deixeu aconsellar, us diran quin snack o plat d’autor és el més adient per a la copa (o viceversa). Són mestres del maridatge cocteler. ¿La carta de menjars? Al mateix nivell d’exceŀlència que els alcohols. Tasto una navalla viole(n)ta amb cirera, gingebre i llimona, amb un Japan Airlines, còctel suprem amb ressons nipons. Primera llàgrima. Em treuen un cebiche de corbina que emocionaria un zombi i me’l serveixen amb una relectura radical del negroni amb accent mexicà. Al·lucino. Segona llàgrima.
Sóc davant una idea nova i atractiva on còctel i plat són el mateix. El nou 68 és un far de qualitat a les aigües negres i remogudes del carrer de Sant Pau; la meva nova cocteleria favorita. Si fos al 69 ja seria massa perfecte.
