Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

Alta gastronomia catalana d'hivern

La Cuina del DO consolida la seva oferta amb una línia gastronòmica molt personal i valuosa

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat

Ja fa un xic més de mil dies que a la plaça Reial es va començar a gestar un canvi. Va obrir l'Ocaña, que com a ganxo venia l'underground barceloní dels 70 i no pas el Barça i barrets mexicans. I, sobretot a nivell gastronòmic, el restaurant La Cuina del DO, de l'Hotel DO, va marcar una diferència: perquè, per un cop, un restaurant d'hotel al rovell de l'ou oferia cuina creativa catalana sense desnaturalitzar-la.

Tres anys després, amb Pere Moreno -un xef diferent del que va començar el projecte-, La Cuina del DO ha consolidat una línia de cuina creativa catalana molt seriosa, amb un perfil propi que l'allunya de l'alta gastronomia del luxe hoteler en sèrie. Moreno vol "fer una cosa bona amb el producte sense manipular-lo en excés. Si serveixo llenguado, vull que la gent vegi el llenguado". Amb intenció d'exercir el Km 0 sense fonamentalismes, La Cuina del DO tot just acaba d'estrenar una carta d'hivern que ensenya els trumfos d'un cuiner jove (33 anys) que es mou com un peix a l'aigua en l'aprofitament dels menuts, el mar i muntanya, i els arrossos (l'ADN de la cuina catalana, vaja).

Menuts d'alta cuina
A cavall entre el primer i el segon apartat, és impossible no sentir-se atret per un plat de mongetes del ganxet amb botifarra de peus de porc i espardenyes, espectacular col·lisió de gelatines. Tot i que, segons m'explica la direcció, la seva vocació de la terra a vegades fa difícil traduir la carta. Perquè, com expliques a un turista que una espardenya no és un cogombre de mar -sea cucumber-, sinó the digestive tract of a sea cucumber?

Consideracions semàntiques a banda, la carta del DO també es mou amb fluïdesa en plats com un juganer cebiche de corball i fruita de la passió. Però excel·leix en plats que ja es poden considerar clàssics: amants de l'arròs muntanyenc, no podeu deixar de tastar el de llàgrima d'ibèric -la carn que queda entre les costelles del porc, feta a la brasa i amb tirabecs cruixents- o el de foie gras amb trompetes de la mort. "Som un lloc molt autònom", s'enorgulleix Moreno. Tant, que deuen ser l'únic hotel de Barcelona que fa el seu propi pa i brioixeria. És seu fins i tot el formatge! L'empresa propietària del DO no és de Houston, és de Manresa, i fabrica el seu propi formatge artesà. 

Cal tastar

Lletons

Lletons

“Quan menges fora sempre demanes allò que no fas a casa”, diu el xef. Com, per exemple, aquests lletons tendríssims que deixen anar suc vs. una crema de ‘celerí’, l’api-rave que cal reivindicar.

Llengua!

Llengua!

Mar i muntanya impecable, creatiu: llengua de vedella melosa, al seu punt, estirada al cim de dues cues d’escamarlà grosses, grosses. El toc de temporada el posen unes trompetes de la mort.

Publicitat
Postres exemplars

Postres exemplars

Val la pena destacar que a les postres, també de producció pròpia, esclar, s’hi copsa un hàbil domini del gelat. Un exemple: fruita de temporada amb mascarpone, pa d’espècies i sorbet de vi negre.

Més informació

La Cuina del DO
  • 4 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • El Gòtic
  • preu 3 de 4

És tanta la qualitat d'aquest restaurant d'hotel, ubicat en un soterrani de la Plaça Reial, que sembla que l'hotel s'hagi aixecat al voltant del restaurant. Hi trobarem una cuina d'autor directa, inspirada, on els productes guanyen la partida a la tècnica amb combinacions insòlites, com per exemple la llengua de vedella amb escamarlans. Cuina catalana, de la terra, però amb un toc de creativitat i d'alta gastronomia. Pa, postres i formatges són de producció pròpia.

També t'agradarà

Art a taula
  • Restaurants

Els millors plats de cuina creativa de la ciutat Barcelona és capital mundial de la gastronomia gràcies a uns cuiners que han elevat a art els seus plats. I aquí en teniu 10 que són creacions sublims, fruit del cap creatiu de 10 xefs que es troben entre els millors del món. Aquests 10 plats, triats pels seus creadors, són per gaudir-los, amb el paladar, el nas, i també la vista... El més vist 7 maneres de conèixer gent a Barcelona Els millors consells per fer noves amistats (o alguna cosa més) Coneix gent Happn Descobreix a la gent més diversa i interessant que pots creuar-te per Barcelona gràcies a Happn! Ja sigui perquè acabes d'arribar a la ciutat, perquè et passes tot el sant dia a la feina, perquè totes les teves amistats estan emparellades o perquè t'acabes de quedar solter/a, a vegades pot resultar difícil conèixer gent nova a Barcelona. El ritme és frenètic, la gent ja té els seus cercles i a vegades ningú té la deferència de proposar-te que t'apuntis als seus plans. Sense adonar-te, pots trobar-te que et passes els caps de setmana de pel·lícula en pel·lícula i de sèrie en sèrie, parlant-li a les plantes i esperant que arribi el dilluns per anar a la feina i relacionar-te amb un altre ésser humà. S'ha acabat l'aïllament! A la ciutat hi ha moltes maneres de conèixer gent i forjar noves amistats (o el que sigui), només cal posar-hi una mica de voluntat i moure el cul del sofà. Aquí teniu 7 propostes per conèixer gent a Barcelona. Sigueu simpàtics, poseu bona cara i a

La Xula Taperia: moment canya
  • Restaurants

Combinació interessant: l'efervescència de la canya i tapa madrilenya amb cuina creativa, a Gràcia Els bons degustadors de llúpol, els de cremós bigoti blanc, pontifiquen que, a Barcelona, no serveixen bé la cervesa. Es diria que a la ciutat dominen els orinals. Deu ser cert? No sóc expert en serpentins, ni comparador d'ordis bombollejants, però sí que m'he adonat que a La Xula Tamara Lefelman domina l'aixeta, prepara amb afecte la canya d'Alhambra i el resultat convenç més que un perruquí. Un parell de dits de crema, bona temperatura, líquid reposat. Tamara en dóna la recepta: "S'ha de desaprofitar una mica de cervesa. Llençar espuma, deixar-ho reposar, més espuma". He preguntat a catedràtics de la birra i han sentenciat: "Una de les millors de la ciutat". Aquesta és l'hora del 'canyeig', de donar canya. "Amb cada canya, regalem una tapa. Per avui hem preparat pastanaga especiada i truita de patata". L'oferta és un imant a la República de Gràcia i durant l'estona que ocupo un tamboret hi entren i en surten assedegats en parella o grups amb gust pel trago groc. M'agrada més la paraula 'canyeig' que l'anglesa i ulcerosa afterwork. Els 'estupends' de les tendències parlen de l'afterwork: és allò tan antic de passar pel bar. Això va per hores, de la tarda a la nit: moment 'canyeig', moment 'sopeig' i moment 'copeig'. Loris Fernández i Tamara distribueixen vasos com qui tira les cartes. Tamara –que va estudiar Sociologia i ara practica aquesta ciència social a la barra– i David G

Publicitat
L'esmorzar del campió
  • Restaurants

Sergi Arola també aposta pel ‘brunch’: com menjar –molt bé– en un clàssic Michelin un diumenge sense pagar més de 50 euros Cada cop més, els restaurants d’elit s’atansen al gran públic. L’Arola –la Michelin estel·lar més assequible de Barcelona–  ja disposa d’un brunch que, de facto, es converteix en un menú dominical que no sobrepassa els 50 euros. Sergi Arola no és James Brown, però sí que fa oposicions al títol d’home més treballador del negoci: ha obert dotze restaurants. Set són a França, Portugal, Xile, l’Índia, Hong Kong, el Brasil i Suïssa.  Si em permets; ¿posar un brunch és la balada inevitable  en un disc de rock? Calia? Un xic de tot. Hi havia demanda per part del públic de l’Arola, que ho reclamava. I la terrassa és perfecta per a un brunch.  El brunch el fas de carta. Com cal. Aquí malentenem que és un bufet lliure. Però comença tard. M’he inspirat en els brunch que he vist a París i Nova York. Comença a la una. Jo seria partidari de començar a les onze, com faig a París. Però és una decisió de l’hotel.  T’has passat dos anys i mig treballant a París. Què t’ha aportat? La ciutat eterna no és Roma. És París! Ha sigut una experiència increïble que m’ha ensenyat moltes coses. Algunes bones i algunes molt dolentes. Les dolentes, sisplau.La nostra capacitat de sacrifici –que ara se’ns reconeix i ens està ajudant, amb moltíssim patiment, a sortir de la crisi–, t’adones que allà és impensable. És una ciutat increïble, però veus que la gent té tots els drets del món i p

BistrEau: Àngel León, el geni radical del mar
  • Restaurants

Desembarca a Barcelona el xef gadità que només cuina producte marí Espanya, ja ho deia Néstor Luján, no té una gastronomia nacional sinó un gresol de cuines regionals -i que no se m'emprenyi el lector indepe, l'adjectiu aplicat a la cuina no té connotacions polítiques- que fan de la imatge conjunta una cosa que, encara que no sigui antagònica, frega l'eclecticisme més extrem (i més ric). A Barcelona, potser la cuina més infrarepresentada és la de Cadis: tortitas de camarón i ortiguillas de mar són desconegudes per a la majoria del públic tapejador. Això pot canviar: Ángel León, Michelin de l'Aponiente, a El Puerto de Santa María, obre el BistrEau al Mandarin Oriental de Barcelona, on exposa la seva radicalitat marinera d'alta cuina -va ser el primer xef a convertir el plàncton en un ingredient- però també porta aires de cuina gaditana. El BistrEau és un restaurant d'hotel. Per sota del preu del Moments, al mateix hotel. Un turista demanarà plàncton? El nom del restaurant remet al bistrot de l'aigua. Hem volgut treure tota la importància científica a la meva cuina i portar-la a un lloc on donarem a conèixer els nostres plats més suculents. Sempre basats en el mar i els productes humils, coses marineres que potser mai no s'havien mirat des del prisma en què ho fem nosaltres. Les carns no són carns, les verdures en realitat són cefalòpodes. Si la gent menja plàncton, no els marejarem parlant-los d'aquest boig que va fer un hort marí per fer-lo comestible. Volem que mengin l'arrò

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat