Hi ha carrers importants de la ciutat que són coneguts per un sol tram i només cal seguir-los més amunt o avall per fer descobertes interessants a quatre passes. Això és el que passa amb el carrer de Verdi, que té un principi concorregudíssim –i un xic despersonalitzat darrerament, per desgràcia– i en canvi si l’enfiles es fa més particular i genuí –a banda de les vistes que ofereix a dalt de tot–.
Una mica abans d’arribar a la travessera de Dalt trobareu aquesta taverna de tota la vida amb un apòstrof impertinent entre sis lletres de tipografia senzilla i elegant que ens diuen qui era l’amo d’aquest establiment. En Pep era un senyor amb boina i mostatxo que va tenir la taverna durant 49 anys, del 1937 al 1986, quan només servia vi i aigua i repartia gel. En Rafael Ortiz hi treballa des de llavors i n’és l’encarregat des de fa quatre anys. M’explica que als matins s’omple de gent que treballa a les oficines de l’Ajuntament de Torrent de l’Olla i que s’atipen d’entrepans, lacón, truites, xistorra, i prenen el vermut de la casa (Perucchi, com mana la tradició), a 1,60 €, o bé un quinto a 1,35 €, sempre acompanyats amb unes olives d’Antequera, un grapat de cacauets, barreja o tramussos de franc.
Arrecerats entre les parets cobertes de cartells de la Setmana Catalana del 1979 (cursa de ciclisme patrocinada per Banca Catalana!), de la Sabrina del Súper Pop o d’El príncep de les marees, amb la tele de fons de companyia, a Cal Pep sembla que s’hi hagi aturat el temps.
