Club 53

Time Out diu

Dl Febr 27 2012

Quin gust dóna descobrir un lloc i passar-s'ho bé! O, millor dit, redescobrir-lo en la seva nova etapa. Es va dir Tapioles 53, va ser una novetat quan va obrir ara fa cinc anys, amb una cuinera australiana, Sarah, que brodava uns nyoquis. Ara els focs són a càrrec d'Iliana, que ja ens va sorprendre al Fragments Cafè i que ha estat la responsable d'un gir a la cuina del Tapioles, ara Club 53.
Però no cal espantar-se: no és un club privat ni res que se li assembli. L'associació és amb el bon gust de Ricardo i Juliette, i la qualitat des de la minúscula cuina la posa aquesta paulista –de São Paulo– de pro. La resta és una riuada de bon gust, parets altes, taules dispars, confortables i cadires de tota mena. Una petita sala amb un parell de taules a l'entrada, amb vista a la cuina oberta, una sala més a l'interior amb una taula per a uns 12 amics-apòstols i un saló al més pur estil anglès on brillen els millors whiskys, les ginebres més a la moda, esperant que els clients encarreguin les seves copes abans o després dels sopars. Hi farem un sopar inoblidable, sobretot si es té l'ànima romàntica i el plaer del gaudi a punt.
Es pot iniciar l'àpat dirigint-se a la petita sala-celler que substitueix la gastada carta de vins. Allà, l'Oriol ajuda a decidir entre els vins seleccionats i assessorats per Lafuente, amb la seva corresponent etiqueta amb el preu per evitar sorpreses. Diàriament hi ha un menú de temporada (28 €) i una carta reduïda amb suggeriments molt apetitosos.
La nit de la nostra visita vam gaudir amb una sèrie d'entrants estil pica-pica, platets molt gustosos i fins i tot refinats, com unes estupendes cloïsses amb sàlvia, que vam compartir amb minicoques de formatges absolutament genials. També vam poder picar una amanida amb fulles diverses i algun brot, per refrescar. Els segons estan compostos de bona carn i excel·lent peix. Però el que ens va sorprendre molt gratament és un fals risotto que prepara Iliana, en què l'arròs és substituït per la pasta de llavors de meló, amb una salsa molt cremosa, bolets i un foie que cobreix el plat, que, en realitat, apareix com un convidat de pedra després del gust i de l'agradable textura del finto risotto. Aquest plat, per si sol, mereix una visita a un lloc on tots els sentits surten gratificats i enriquits. De la carta de temporada gaudim d'uns excel·lents raviolis d'espinacs, scamorza i oli de tòfona, i un originalíssim carpaccio de llengua, saltats d'espàrrecs i cireres. Un borratxo a les cinc espècies amb gelat de iogurt d'ovella i cireres al kirsch va tancar la molt aplaudida sessió. –Marcelo Aparicio.