Dònuts i xocolata, dues novetats d'alta pastisseria

Pastís de pastanaga, mousse de te verd, 'cheesecake' de llimona... 4 propostes dolces, fresques i que fan venir salivera! Després de dinar, per berenar o com a ressopó, gairebé sempre hi ha espai per una cullerada de dolç fresc. Més enllà de les pastisseries, gelateries, granges i locals on prendre sucs i batuts que hi ha a la ciutat, us recomanem que us refresqueu i edulcoreu l'ànima amb algun d'aquests quatre pastissos que hem seleccionat. Segur que us encantaran! El plaer diví Les postres de Naná Yoti són mel i ho afirmem després de tastar el 'cheesecake' de llimona. Aquest pastís no deixa de guanyar adeptes perquè és fresc, lleuger i gustós, amb ratlladures de llimona natural i una fina base de galeta, que el fan una proposta ideal per a després dels àpats o per pecar a mitja tarda tot passejant per Gràcia. Entendreu per què el serveixen dins d’un vaset que recorda els pots de melmelada feta a casa... Precisament, aquest és un dels èxits de Naná Yoti: Eleni Yoti i el seu soci Lorenzo Montanini han recuperat les receptes que atresorava la mare de Yoti, una atenesa metòdica que va obrir pastisseries a la capital hel·lènica, i a reproduir-les amb ingredients frescos i de la forma més natural possible. “Ja que pequem, almenys que sigui un petit plaer sa”, diu l’Eleni. Cireres primerenques Comença a ser temps de cireres, i per això recorrem a l’emblema de La Pastisseria. Són unes postres vermelles i lluents com la fruita que imiten, i s’inspiren en els re

Seleccionem els locals de Barcelona on preparen millor les famoses postres italianes El tiramisú té un origen llibertí que molts desconeixen: els clients dels bordells venecians els consumien per no defallir. Més enllà del cafè –que es fa servir sempre–, les famoses postres italianes no disposen d'una recepta única, sinó que hi ha diverses variants en funció dels ingredients que es fan servir com a base. Alguns el prefereixen amb mascarpone, altres amb un altre formatge fresc. Hi ha qui el prepara amb nata, mentre que altres només hi posen llema d'ou, i així fins a l'infinit. Tot i que sobre gustos no hi ha res escrit, hem buscat els locals de Barcelona on creiem que preparen els millors tiramisús. Aquests són els escollits! Digne d'un xeic àrab (Da Greco) Toni Da Greco és tan hiperbòlic com ho és de bo el seu tiramisú: m’assegura que una princesa saudita ha vingut per a què li ensenyés la recepta. I és dels millors de Barcelona: el secret del que fan a Da Greco és equilibrar la textura de l’ou muntat amb sucre i xopar el pa de pessic en cafè el temps just. El sabor és de precisió. I assegura que “ara el tiramisú és el dolç més famós del món”. Abans en feien un quilo al dia. Ara, vint! Ració generosa: 260 grams per a tres. Classicisme de vici (Celentano) L’Enric Morán, de pasta fresca Celentano, és català, però va fer una mili de quinze anys en un italià. El secret del tiramisú és no sortir del manual: “Fer servir els ingredients canònic

Els amants dels dolços esteu d'enhorabona Els 8 temples de la dolçor La Colmena Des que el 1928 van aterrar a l'antiga Ca l'Abella, que ja duia el nom actual des del 1895, tres generacions de Roig s'hi han ben guanyat l'honor de fer els caramels artesans més antics del país. L'aparador és d'aquells on et quedes embadalit. Escribà Una de les pastisseries amb més tradició i reputació de la ciutat. En Christian Escribà ha revolucionat a la seva manera la pastisseria tradicional apostant per la creativitat i els pastissos fets a mida. Però com que el més normal no és casar-se cada dia o celebrar l’aniversari tirant la casa per la finestra, podeu apropar-vos a alguna de les seves botigues i fer una degustació de les seves especialitats amb un cafè... o una copa de cava. Pastisseria Hofmann És la pastisseria d'una de les grans dames de la nostra cuina, Mey Hoffman, creadora, el 1982, de la prestigiosíssima escola d'hostaleria del mateix nom i de l'estrellat restaurant el 1992. Hi ha moltes temptacions, però el croissant de mantega normal, farcit de gerds o de massapà, demostra que són veritables mestres del dolç. Dolso Lorena i Pablo han fet d'aquest càlid local una joieria de gustos i –com el nom indica– dolços. Inicialment un lloc per gaudir de postres, però l'èxit els ha portat a una cuina imaginativa però saborosa, amb propostes de diferents preus al migdia i un magnífic menú a la nit. Excel·lent selecció de música i un bon ambient donen a les nits del Dolso un caràcter molt pa

Vins per la revetlla i sommelier virtual El més vist 5 coses per fer avui Aprofita el teu temps i troba el que necessites: el millor del dia al teu abast Japonisme. La fascinació per l'art japonès Que consti que en Pere Calders ja ens havia avisat: som víctimes d’una invasió subtil. Jo mateix em vaig criar amb la Heidi i el Marco, escoltava música d’un Walkman Sony i m’afarto de sushi. Qui no ha tingut una Playstation o ha jugat al Super Mario Bros? O rigut amb 'Humor amarillo'? Doncs aquest fenomen ja dura segle i mig, com bé demostra l’exposició 'Japonisme. La fascinació per l’art japonès' al CaixaForum. Tot va començar el 1868, quan, després de segles d’aïllament, el Japó va reobrir els seus ports al comerç internacional. No avançaré esdeveniments, però al carrer de Ferran, per on ara passen la majoria de les manifestacions, hi havia fins a sis botigues de productes japonesos. I a Barcelona, dos museus dedicats a l’art japonès s’anunciaven a les guies turístiques. Hi havia grans col·leccionistes d’art japonès, com Josep Mansana, que va arribar a reunir més de 3.200 obres de gran qualitat.Deia que tot va començar el 1868. París va ser el gran centre comercial de productes japonesos. I Barcelona estava a 24 hores en tren de la capital francesa. Tots els artistes catalans que passaven per París n’estaven assabentats. Fortuny va ser el primer. Més endavant, Santiago Rusiñol o Darío de Regoyos coŀleccionaran art japonès i s’inspiraran en aquesta cultura tan exòtica com refinada