Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
IvanGiménez
©IvanGiménez IvanGiménez

El 68: una cocteleria amb maridatge d'alta cuina

Art, alta gastronomia informal i còctels es fonen en un bar extraordinari

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat

Fa tres anys, en la cocteleria d'un quatre estrelles sevillà, vaig demanar un Tom Collins. La bartender va mirar les files d'ampolles i va dir: "D'això, no en tenim". Vaig desistir, esclar. Aquesta anècdota és extrema, però il·lustrativa de fins a quin punt el còctel pot arribar a ser un desconegut a casa nostra.

La gent tot just comença a saber què li agrada, ¿demanar que mengi amb un còctel potser no és massa? Miquel Àngel Palau, bàrman d'El 68 -va obrir el passat agost-, opina just al contrari: "El gastrocòctel està en el seu punt d'ebullició. I ens fa molta iŀlusió ser pioners en aquest sentit". El 68, reconversió a l'Olimp de l'interiorisme artístic d'un bar insígnia del Raval pop de fa deu anys, apunta alt, molt alt (presideix la sala un tríptic fotogràfic de Douglas Gordon, premi Turner, fet exclusivament per al local). Els impulsors del projecte, a part dels propietaris del bar, són els Colombo del Xemei, i el xef és Kaya Jacobs, nord-americà amb dos anys de mili al 41 º. Tot un dream team.

Per a totes les butxaques
Qui hagi tastat un còctel de Palau, un dels barmen més sòlids del país, sabrà que és un paio molt més preocupat per la combinació d'ingredients que no pas pels bazuques d'hidrogen. D'això va la cosa. Al principi, explica Jacobs, la idea era "tenir una cocteleria amb menjar per picar, que combinés amb les copes". Però només aconseguien que la gent sortís a menjar pizzes amb un bon gat. La solució va ser confegir una carta de cuina "molt seriosa i tècnica, a mig camí de l'alta gastronomia, i afegir-hi una cocteleria d'acord amb el nivell però amb un ambient jove", diu.

És possible maridar-hi cada plat amb un trago diferent. Però també demanar un còctel genèric per a tot l'àpat. Elitisme? "Pots encarregar, per 68 euros, un festival de degustació de maridatges o te'n pots gastar menys de vint en un pollastró sencer i dues copes de vi", contraataca Palau.

La cuina segueix les directrius dels Colombo: precisió de cirurgià per ressaltar un producte intractablement bo. Lligat a la mà màgica de Palau -als antípodes del venedor de fum-, el resultat treu guspires.

La carta de còctels no és gaire llarga. Palau "preferiria no tenir carta, perquè als llocs on hi ha cultura de cocteleria et demanen els clàssics com qui aquí demana una cervesa". També hi ha la possibilitat de demanar vi a copes -biodinàmic a 3,5 €!- però la recomanació és experimentar: molt camp per beure, més enllà del rioja i el filet!  

Tres maridatges

Cebiche amb tigre sour

Cebiche amb tigre sour

El cebiche d’aquí és autènticament peruà, amb una ‘leche de tigre’ sense històries. Amb la mateixa ‘leche de tigre’ del plat, s’elabora el Tigre Sour, un pisco personalitzat i domesticat amb clara.

Cansalada i 'mapuchinha'

Cansalada i 'mapuchinha'

Una broqueta de cansalada viada, feta primer a baixa temperatura i després a la brasa, glacejada amb el seu suc i espècies. Combina amb la Mapuchinha, un deliri floral de pisco, cítrics i rave picant. Uau.

Publicitat
Orada i ‘thai box’

Orada i ‘thai box’

La llet de coco és fil conductor d’un aparellament d’orada a la tailandesa –al vapor, en una fulla de plàtan i amb curri verd– amb un trago de ressonàncies brasileres i japoneses: porta cachaça i shochu. Trago global.

Més informació

68
  • 5 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • El Raval

El 68 porta uns anys submergit en les cavernes del Raval. Si fa temps que no hi aneu, hauríeu de saber que el local ha mudat la pell i s’ha reinventat. De debò, perquè ha deixat de ser un bar correcte per esdevenir la cocteleria més innovadora i estimulant de Ciutat Vella. Pam. Així de fàcil i difícil. Barcelona ha parit un nou temple. L’estètica reciclada d’aquest espai encaixa com una cotilla de seda en la silueta canalla del barri. No serà difícil que us hi sentiu a gust. I s’agraeix, perquè al nou 68 haureu de posar els cinc sentits des del minut u per viure una experiència etílica gastronòmica de primer nivell. A la barra del 68 es fa màgia de la bona. Una cocteleria imaginativa, moderna i amb substància. Els clàssics –lleugerament reinterpretats– conviuen amb pocions d’autor orgàsmiques; peces d’enginyeria etílica polides amb una inspiració desbordant. El millor de tot és que si us deixeu aconsellar, us diran quin snack o plat d’autor és el més adient per a la copa (o viceversa). Són mestres del maridatge cocteler. ¿La carta de menjars? Al mateix nivell d’exceŀlència que els alcohols. Tasto una navalla viole(n)ta amb cirera, gingebre i llimona, amb un Japan Airlines, còctel suprem amb ressons nipons. Primera llàgrima. Em treuen un cebiche de corbina que emocionaria un zombi i me’l serveixen amb una relectura radical del negroni amb accent mexicà. Al·lucino. Segona llàgrima. Sóc davant una idea nova i atractiva on còctel i plat són el mateix. El nou 68 és un far de qu

També t'agradarà

Les millors cocteleries de Barcelona
  • Bars i pubs
  • Cocteleries

Prova alguns dels millors còctels fet a mida de Barcelona, i de passada, coneix els barmans amb més carisma de la ciutat. Tant si prefereixes una decoració clàssica, de vellut vermell i les begudes de sempre, com si vols un ambient més modern, tenim un lloc per tu. Trobes a faltar alguna de les cocteleries imprescindibles? Ens ho pots dir als comentaris de sota. Les 20 cocteleries de referència Dry Martini Amb l'intrèpid bàrman Javier de las Muelas no s'hi juga. Ni tampoc amb la llegendària barra d'aquesta cocteleria reconeguda internacionalment com una de les millors del planeta. Se les saben totes. La barra és l'escenari de les coreografies més complicades. Aquí  es venera el còctel. No goseu sortir sense haver provat el Dry Martini –sense competència a Barcelona– i alguna de les creacions magistrals de De Las Muelas. Tot i la seva popularitat i el 'punch' mediàtic del seu bàrman, el Dry Martini continua sent una referència ineludible. I és que, senyors, això no és una cocteleria, és una església. Semon 9 Night Els de Semon no en tenen prou de tenir una de les millors botigues gurmet de la ciutat, un càtering de luxe, tenir tres restaurants (un d'ells de cuina japonesa) i haver dut la marca a Madrid. Ara, tot aprofitant el local del carrer Santa Fe de Nou Mèxic, el Semon 9, aprofiten l'embranzida i continuen la festa de les 11 de la nit a les 2 de la matinada amb un espai on pots fer un còctel o sopar alguna cosa lleugera, ja sigui perquè acabes de sortir de l'oficina, del

Sushi per emportar
  • Restaurants
  • Japonesa

Plaers japonesos de take away Delishop No es tracta d’una casa de sushi take away sinó d’una minicadena de produc- tes gurmet internacional que ara tam- bé ofereix sushi. El producte és fresc, de qualitat i es reposa diàriament. Sushi Fresh Fast food de qualitat. I és que el sushi, en origen, era això: menjar de carrer per matar el cuquet. Amb el temps aquest plat ha tornat a convertir-se en un producte casual, sense perdre la qualitat. Sushi Box Un dels referents del sushi take away ens remet amb el seu nom al bento, aquella capseta tan cuca on els japo- nesos endrecen un menú per endur. Una carmanyola nipona, vaja. Sushi creatiu i i altres plats como ara tataki, amanides, saltejats, postres... SushiExpress A vegades arribes a casa de la feina i t’agafen unes ganes irrefrenables de menjar sushi. I hi ha qui s’embolica a la cuina a fer-ne... Error! El sushi vol temps i parsimònia. O trucar i esperar uns minuts a què te’l duguin a casa, tal com fan en aquest lloc de sushi per endur. Sushibo Una web endreçada us permetrà conèixer un munt de sushis tradicionals i creatius (compte amb el maki de formatge i olivada o el nigiri de piquillo), triar altres plats (sopes, amanides, tàrtars...) i fins i tot comprar producte per fer-vos-ho a casa. Nomo Market Un els restaurants japonesos de més renom, el Nomo, ha ampliat el negoci i porta la qualitat i el concepte minima- lista on sigui. Primer com a càtering de sushi i ara també com a servei a domicili i per emportar. Ne

Publicitat
Els 50 millors restaurants de Barcelona
  • Restaurants
  • Cuina creativa

Barcelona és una de les millors ciutats del món per menjar i beure. Això ho sabem la gent que hi vivim, i també els professionals de la gastronomia que any rere any premien els nostres fogons amb distincions que alcen la ciutat en el pòdium de la bona teca internacional. L'oferta és variada, de qualitat, monumental: des del petit bar de tapes de tota la vida, fins als restaurants amb estrelles Michelin. Tot i que el repte és difícil, ens hem proposat seleccionar els 50 millors restaurants, aquells amb els fogons més fiables de la multitud de bones taules barcelonines. No hi donem més voltes: aquí teniu els 50 restaurants que no us fallaran mai. Bon profit Reserva als restaurants recomanats per Time Out Els restaurants que mai no fallen per menjar cuina catalana, italiana, basca, francesa i asiàtica. I també els fogons dirigits pels xefs més en forma de la ciutat Més restaurants recomanats Restaurants mexicans Els millors llocs de la ciutat per assaborir la bona cuina mexicana Reserva als restaurants més populars Casa de Tapes Cañota El Cañota és un bar de tapes marineres d'inspiració gallega amb molt bones referències. Es tracta del germà petit del reputat Rías de Galicia, un dels grans restaurants gallecs de la ciutat i de l'Estat.  Peix i marisc, patates braves, pop a la gallega, amanida russa, canyes de cervesa i vins... L'oferta del Cañota és la de tota la vida però amb l'afegitó d'un puntet juganer de creativitat. Tot de la millor qualitat i en un local desenfadat per r

D'anxoves amb Isabel Coixet
  • Restaurants

La directora ens descobreix on menjar aquesta delícia Tot rima si un ho vol. I la realitzadora de Coses que no et vaig dir mai és capaç de trobar aquesta cadència en gairebé tot el que té a la vora. Si l’últim film de la Coixet és trist i desolador que ens deixa gairebé sense aire, la directora ha trobat en l’anxova una rima feliç. Javier Cámara i Candela Peña, la parella protagonista d’una història d’amor acabada, parlen estocats per l’escuradents del matrimoni. Qui és l’anxova, qui el seitó? El que és cert, és que a la vida real, si això existeix, la germana de Javier Cámara treballa en una conservera d’anxoves i la mare de la Candela Peña, famosa pel seu frankfurt de Gavà, ara prepara anxoves de luxe per a restaurants de morro fi. Amb la salabror de les llàgrimes que es vessen a Ayer no termina nunca, la Coixet i servidora ofeguem les penes en una ruta d’anxova i vi blanc on la sal es converteix en somriure dins la boca. Som a L’Anxoveta, a prop de la seva productora al barri de Gràcia. En aquest restaurant de blanc immaculat i pissarra farcida, tastem unes anxoves boníssimes del Cantàbric amb pa amb tomàquet i oli generós. La Coixet teoritza sobre aquest peix que la fa feliç. “L’anxova em posa de bon humor, cura la ressaca, i em fa passar tots els mals. Hauria de menjar tot el dia anxoves”, afegeix. L’afició ve de lluny. “Quan era petita, les meves postres favorites eren menjar-me l’anxova d’una oliva farcida després de mullar-la en Coca-Cola”, recorda. Ara preferiria une

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat