Podria ser un clàssic del Born després de vint anys d’existència. Però la vitalitat que hi imposen Claudio Wainberg i Xavi Creus confirma amb escreix la filosofia resumida en la seva definició: és un punt de trobada entre la gastronomia, l’art i la cultura. I hi afegiria la diversitat i la imaginació. La calma i el respecte que brinda la fusta, amb obres d’art a les parets i penjant del sostre una vaca feta per un artista amb les velles cadires reciclades, donen al visitant la sensació que és en el lloc que desitjava.
La cuina, predominantment argentina, ha sabut escorar-se cap a una barreja de cultures i sabors, amb èxit. Les carns són cosa de gran cas, presents en un menú diari de 12,90 euros on podeu topar amb un risotto ben fet, o quatre menús de preus accessibles on en cadascun destaca alguna peça de carn d’origen o tall argentí. Excepcional l’'ojo de bife', immillorables els pedrers i destacables les empanades “com les feia la mare” diu en Claudio, que rep la visita de la seva progenitora de tant en tant “per veure si es respecta la recepta”. Excel·lent tractament del vi a la carta. Però El Foro té molta animació: els dijous s’hi pot gaudir d’actuacions de jazz, els diumenges a la nit, quan la ciutat sembla adormida, ofereixen una vetllada de tango, mentre els comensals exerciten les seves mandíbules a gust.
