La sorpresa és contínua en aquest romàntic i bonic espai en què en Jaume Pla ha prioritzat la cuina, sense desatendre cap detall de servei o de presentació.
Al Pla, que té alguna cosa de parisenc, també de novaiorquès però que et fa sentir a vegades a Eivissa per la seva música, es pot gaudir de diferents maneres.
Els gaudidors poden estar segurs que, amb complicitat amb la cartera, passaran una vetllada diferent i això és el que més s’agraeix. En primer lloc, cal destacar l’atenció exquisida que atorguen a la selecció, a la presentació i al protagonisme del vi. La carta és modèlica, tot i que al meu parer falten alguns imprescindibles del Penedès. I el vi està per ajudar en un menú degustació preparat amb cura i amb alguns plats realment enginyosos. Són aperitius i sis plats que es poden degustar amb o sense maridatge, tot i que és aconsellable aquest darrer. És una manera de passejar el paladar per diferents regions vinícoles del país i sorprendre’ns amb vins que potser el comensal no podria tastar d’una altra manera. El menú degustació va en paral·lel amb l’oferta de la carta. El respecte pel producte, l’exaltació d’alguns sabors i el tractament, per exemple d’un verat fet a la flama o d’un nap molt fi amb salsa de pinyons, donen resultats gairebé màgics a la boca.
Molt gustós és el magret d’ànec amb puré de safrà i acompanyat amb fonoll cuit a baixa temperatura, exquisit. A la carta destaca un foie molt diferent dels semicuits a l’ús, ben acompanyat amb gelatina a base de raïm Gewürztraminer, amb brioixos al vapor i acompanyat pel vi resultant d’aquest raïm, cítric i especiat, i també un entrecot reposat 45 dies, amb una salsa que recorda la borgonyona però elaborada des de principis orientals, molt original i gustosa. Les postres també van acompanyades dels vins adequats. Atenció exquisida. Pàrquing molt a prop
