Els millors restaurants xinesos de Barcelona

Des de ja fa un grapat d'anys, el Chen Ji és conegut com el xinès-xinès de Barcelona. És a dir, un restaurant autèntic sense els habituals ornaments a base de llums vermells, dracs ni plafons lluminosos amb cascades. El local és del més normal que us podeu imaginar, molt senzill i pràctic. Els seus horaris, extensos. Des de les 9 del matí fins a ben bé mitjanit hom hi pot anar a fer un bol de fideus, una sopa o tastar el menú de self-service per un preu irrisori. La carta és immensa. Heu esmorzat mai a base de 'dumplings' al vapor com fan ells?

Un xinès amb esperit jove pels qui troben poc 'cool' els xinesos, aquest era el reclam d'Out of China quan van obrir, l'any 2002. Ara podem parlar d'ell com al xinès pioner a obrir aquesta cuina mil·lenària al producte català en un local modern, sense folklorismes (recordem per exemple el seu ravioli d'ànec i foie a la planxa, que no cau mai de la carta en carta). I segueix essent tot un senyor restaurant a preus ajustats, sens dubte entre els millors restaurants xinesos de Barcelona.

Aquí hi trobareu plats molt representatius de la gastronomia xinesa en versions alleugerides i molt ben fetes, com per exemple un pollastre 'kongbao' lleugerament picant, i tot l'univers de sopes i fideus saltejats, en una carta molt àmplia però d'allò més fiable. I els seus 'dim sum' són molt bons: demaneu-ne la degustació. 

En Quim Monzó va deixar dir que és el millor xinès de Barcelona. I encara que la decoració no sigui gaire diferent de la dels restaurants xinesos blanquejadors, la veritat és que s’hi menja de nassos. La carta és extensa, extensíssima, i sempre és millor anar-hi acompanyat o en grup per tal de tastar exquisideses en racions generoses. A la dona del menjador se l’entén poc, per no dir gens, ja que empra unes eles en lloc d’erres que semblen geminades. Demanem uns niangao, pasta d’arròs fregida amb cansalada i xampinyons, unes guo tie, crestes de carn a la planxa, ànec fumat, que serveixen cruixent i tallat con un rosbif, i cranc rostit amb pebre. La cuina té l’aroma del foc, o sigui, que la mà de cuiner elabora amb destresa les comandes i el sabor és exquisit, sobretot la pasta melosa i gruixuda dels nian-giao i el cranc de closca picant, encara que seria injust no destacar les altres eleccions.

Al Cuina Panda se serveix menjar casolà de Sichuan, que ve a ser una mica el Mèxic de la Xina. Si no sou de picant, no patiu. La carta és curta, però hi ha opcions per a paladars més sensibles. El mix de dumplings casolans per compartir és un excel·lent inici d’àpat. Els podeu demanar amb salsa picant o sense. Després, si no voleu emocions fortes, demaneu els fideus a l’estil rural (amb tomàquet, ou, coriandre, cacauet, nap confitat, gingebre, all i salsa de soja). En canvi, si esteu marxosos, decanteu-vos pel ramen de fideus d’arròs, vedella de Girona i salsa picant de Sichuan. El personal és el súmmum de la generositat i l’amabilitat.

Un altre restaurant xinès de pedra picada: el Xino Mandarino –ens encanta el nom!– és el restaurant d'una família de Qingtian que el va obrir el 2019. Ja fa temps que els restaurants xinesos de dracs daurats van quedar perduts en el temps –però déu-n'hi-do, dels que corren encara– i el Xino Mandarino manté la gràcia de l'acudit autorreferencial: té un bon disseny i una ambientació de llum baixa que a la nit el fa d'allò més romàntic (però també permet que apreciïs els seus murals al·lusius a la revolució cultural: una mescla de modern i kitsch de fanalet d'allò més encertada). 

La carta és llarga i fiable: hi apareixen plats del receptari familiar de Qingtian i també de la immensa gastronomia del gegant asiàtic. A part de plats que tots coneixem, com el pollastre a la 'kungpao' –ben bo, per cert– aquí s'estilen els invents i les fusions divertides amb prou sentit, com uns nachos de wan ton amb guacamole i gambes. Els preus són ajustats si tenim en compte la qualitat, i les racions són ideals per compartir.  

Xina, arròs. Ep, no sempre! A la regió de la Manxúria (Dōngběi), al nord-est del gegant asiàtic, tiren més de blat i patata. La cuina d’un lloc és el seu paisatge posat a la cassola, deia en Josep Pla. Doncs, allà tenen muntanyes, rius, valls, esplanades infinites i un clima extrem que va de la calor tropical al fred àrtic. I què us ofereixen els amos d’aquest familiar restaurant amb la cuina a la vista? Especialitats del nord-est com el porc amb salsa miso acompanyat de rotllets farcits de pastanaga, cogombre i coriandre, i també d’altres regions del país; com els 'xiaolongpao' de Xangai (saquets farcits fets al vapor en cistelles).

Un dels primers xinesos a Barcelona. Excel·lent ànec i un llamàntol òptim. Es pot demanar amb temps el refinadíssim banquet imperial per un mínim de vuit persones. El servei és amabilíssim, i hi podem demanar plats que són poc comuns de trobar a Barcelona, com per exemple el preuat i rar marisc,  'abalon' (mol·lusc també conegut com a orella de mar) amb salsa d'ostres.

Recordeu el Nanit? Aquell xinès de veritat que es distingia per servir cuina xinesa no massa adaptada al paladar occidental? Doncs van tancar a l'Eixample i van obrir a Gràcia. Chi Nanit ofereix les mateixes coordenades: un entorn senzill, impol·lut i minimalista, lluny del toc feréstec dels xinesos casolans de tota la vida i també dels dracs kitsch d'or.  Si ja anàveu al Nanit, ja sabeu de què va. Si no, doncs us hi aficionareu ràpid: uns fenòmenals 'shaomais' de gamba –aquells finíssims farcellets al vapor en forma de flor– o el 'hip hop' , que no és música, sinó un plat de porc agredolç exquisit, i l'ànec fregit són motius per visitar-lo. Són especialistes en 'dumplings', i en tenen uns 15 de diferents en carta. Molt bon menú de migdia a preus de barri. 

Qui mai hagi menjat en un restaurant xinès informal i 'cool' de Londres o Nova York, doncs es trobarà amb una cosa molt similar al Kao Street: una visió directa i moderna de la cuina del sud-est asiàtic, a bon preu i amb plats reconeixibles i que venen molt de gust. Tot està adequat al 'take away'. Ara bé, aquesta és la versió que fa la Meilan Kao, del grup de cuina xinesa Kao, del fet asiàtic urbà. Si mai heu menjant a Kao Dim Sum, coneixeu els estàndards de la casa: tot fet des de zero, a mà, i amb els farciments molt treballats, quelcom que propulsa els entreteniments de la cuina xinesa a l'esfera gastronòmica.

Per exemple, uns fideus amb ou poché, rossinyols i oli de tòfona que són una meravella i t’arriben a casa en perfecte estat organolèptic. A més dels farcellets, hi trobareu plats de fideus i arròs, i clàssics de la cuina cantonesa que, no cal dir-ho, aquí preparen amb totes les garanties i ofici del món. Com per exemple, l'ànec 'hoisin' o el pollastre 'kung pao'. "Tornem als orígens del menjar xinès com a menjar de carrer, explica la directora (d’art) d’una botiga de menjar per endur inclassificable, entre la rostisseria asiàtica i la 'concept store'.  

El gran Josep Maria Kao fou un dels primers cuiners asiàtics a arrelar i triomfar a la ciutat, i tracta el dimsum –aquesta empanada asiàtica que té un nom diferent segons cada país: gyoza, momo, shaomai– des de la perspectiva de l’alta cuina. La gràcia d’aquests farcellets és la pasta que fan servir, feta a mà, i els farciments molt treballats que eleven aquest restaurant a la categoria de cuina moderna. Els fan cruixents, com el roll nem vietnamita, de pasta d’arròs amb llom i verdures, bullits i al vapor. També hi podem menjar plats d’aires xinesos i catalans, com una costella rostida amb salsa agredolça, així com mongetes saltades amb bacó i pèsols del Maresme.

El restaurant China Crown està ubicat a la joia modernista de Gaudí, Casa Calvet, i presenta la cuina imperial xinesa amb un estil que fluctua entre la tradició i l'avantguarda. És a dir, que la cuina sota la direcció del xef Tim Wang porta a taula el que menjaven els emperadors xinesos fa 400 anys, però amb la tècnica d'avui en dia. 

Per celebrar l'Any Nou Xinès, China Crown ha organitzat un menú gastronòmic especial que estarà disponible durant els dies 21, 22 i 28 de gener sota reserva. El menú degustació inclourà els plats més destacats i tradicionals dels àpats de nou any celebrats a la Xina imperial. Un luxe de dotze passes a 120 €, ideal per a paladars inquiets.

Memorias de China és la solució més còmoda per als executius de la zona alta que volen aprofitar l'hora de dinar per parlar de feina sense perdre massa temps ni allunyar-se de l'oficina. Aquí troben un menú de qualitat i un servei ràpid. Les albergínies fregides amb all són més senzilles però igual de bones que els llagostins o el llamàntol. L'home amb cara d'actor de pel·lícula de Bruce Lee és el propietari, Lam Chueng Ping. També és el president de la Unió d'Associacions Xineses de Catalunya i un dels principals impulsors del kung-fu al nostre país.

Conegut com l’antiga ‘Olla de Sichuan’, aquest restaurant del grup Lee, és un espai totalment reformat amb tocs que recorden a la Xina més primaveral. Un restaurant amb una carta d’allò més variada i atractiva, on podreu gaudir d’una autèntica experiència gastronòmica pels vostres paladars. Plats típics de molts dels països asiàtics com la Xina, Vietnam, Japó o la Índia com ara els fideus cruixents amb salsa de soja, o tofu amb ous mil·lenaris són alguns dels que podreu trobar, com també les exquisides dim sum al vapor o les famoses broquetes de barbacoa que tan conegudes són als foodtrucks de tota Àsia. I sí, hi podreu gaudir l'experiència del plat que li dona nom: el 'hot pot', aquella fondue xinesa de sabor intens –i molt picant– en què els aliments es cuinen directament al caldo al gust del client (hi ha una vitroceràmica a la taula). 

El Melo-Jia és un restaurant de cuina tradicional xinesa “dedicat en cos i ànima” a la filosofia dels seus amos, que és oferir menjar sa, casolà i de qualitat, segons es diu en definir-ne els principis a la carta, molt ben dissenyada i interessant, per llegir de punta a punta i entendre què s’està menjant. En aquest i altres sentits, el Melo-Jia és un restaurant. El nom significa ‘la casa del meló’, que és el malnom del Tao, el seu fundador, un exgimnasta d’elit que per una lesió va abraçar la seva segona vocació, la cuina.

Fa la cuina tradicional de Wenzhou, un port al sud-est ric en peixos i marisc, respectant-ne les receptes, com l’amanida de medusa, el cranc cru condimentat o la llengua d’ànec picant, una delícia que va estar al principi a la carta i que quan en va desaparèixer la clientela fidel la va reclamar com a estable. “Són plats arriscats, però dignes de fer-ne difusió, amb la nostra filosofia de menjar sa i casolà xinès”, expliquen. Les sopes, una de les especialitats de la regió, són molt bones.

No n’hi ha cap dubte: el Kai Xuan és un veritable restaurant xinès. El fill de la casa, en Kai Zhou, deixa clar que aquí no hi trobarem tres delícies: ells s’han especialitzat en una carta de ‘lamian’, les tallarines xineses de les quals descendeixen els ramen. No són gaire diferents dels ramen: porten un caldo base de costella de porc i pollastre i no són tan salats com aquests, encara que potser tampoc no tenen la delicadesa dels nipons. Encara que hi trobareu una llista dels plats més comuns de tota la gastronomia del gegant asiàtic.