Fa molts anys, setanta ja, la mare de la Mireia s’avorria en el món tèxtil de Terrassa i el seu marit va instaŀlar una vaqueria al passeig de Sant Joan de Barcelona, que després es va convertir en granja fins que la invenció del bric li va restar feina. Va ser llavors quan es va posar a preparar entrepans i fins i tot algun menjar a comanda.
Ara, aquella vella vaqueria que deu el seu nom a l’existència d’un cinema ja desaparegut, és un punt de referència a la zona, tot i que moltes vegades injustament oblidat per crítics i guies. Als baixos es pot gaudir diàriament de menús, variats i interessants, per 11 euros, que són 13,50 si es tria menjar a la terrassa assolellada del nou passeig. Un pati interior i una decoració elegant i sòbria donen, amb llum natural, una alegria i benestar particular a la sala, molt ben atesa per la cap i en Leo.
Unes croquetes de carn d’olla, com les preparava la inquieta àvia Maria, van obrir el foc en la primera de les nostres visites. Van seguir les sorpreses amb un foie gras preparat a la casa, que porta per nom “timbal de pera i foie gras gratinat amb brie i reducció de pero ximenes”, i les carxofes del Lido, arrebossades i fregides, crocants i saboroses. Per als qui els agradin les emocions fresques, destaca el xató de la Lido. Nosaltres vam optar per un tàrtar molt bo, i la Mireia ens va fer tastar un meravellós capipota. En una altra visita vam gaudir d’un altre plat de cullera, els cigrons guisats amb piruleta de peus de porc, i d’un altre dels plats emblemàtics, el bacallà amb ceba confitada i mongetes.
Els carnívors convençuts no es poden perdre ni les costelletes de cabrit a la milanesa amb guarnició ni l’entrecot de vedella argentina amb guarnició clàssica. Vam voler confirmar la fama dels canelons i així va ser, però per ser més moderns també assaborim un tàrtar de tonyina molt ben preparat. La Mireia sosté, i amb raó, que són una “referència a la ciutat gràcies a la qualitat dels productes i al tracte personalitzat que donem als comensals, perquè gaudeixin amb la nostra cuina i se sentin còmodes”.
A la carta, variada i molt atractiva, s’hi troben plats de temporada i de tota la vida, i el celler –si bé és millorable– està pensat amb una bona relació qualitat-preu. La familiar i agradable Granja Lido fa plats per emportar i també organitza esdeveniments privats. – Marcelo Aparicio.