Ikibana ha obert un gran local al Paral·lel, que se suma al ja existent al Born, i atansa Tòquio i São Paulo als bons paladars. Ho fa amb una oferta culinària barreja d’aquestes dues cultures tan dispars, la nipona i la brasilera, que van saber fondre’s a principis del segle XX, quan van arribar els primers immigrants japonesos al Brasil.
Els ingredients que duien a les seves maletes aviat es van acabar, però ho van compensar amb un magnífic rebost natural de productes exòtics, que si bé no substituïen les seves matèries primeres, creaven una nova cuina. “Més de cent anys després, la tradició culinària nipobrasilera té fama mundial i una forta identitat pròpia”, destaca Ikibana als seus postulats. Per recórrer aquest panorama de bons gustos i particulars textures, Ikibana ha concebut un espai molt diferent, modern, americanitzat, d’una coloració intrèpida i molt original que aconsegueix una sensació de navegació.
Una mostra de la genialitat d’aquesta simbiosi pot ser l’inici d’un gran àpat: un uramaki (el sushi amb l’arròs per fora) de llamàntol cruixent amb farofa (un acompanyament clàssic de la cuina brasilera) i maionesa picant, embolicat amb alvocat i tataki de tonyina, una barreja de sensacions i gustos intensos i diferents.
Eles , caviar de trufa i fruita de la passió, podria haver sortit de la imaginació del gran escriptor de Bahia, gran coneixedor de la cuina local, Jorge Amado. El millor és que el passeig pot anar per diferents camins i és inevitable compartir entre els integrants de la taula diferents plats. Les gyoza al vapor, farcides de carn de vedella, ceba tendra i coriandre amb bolets xiitake i algues tosaka són una altra mostra de la imaginació en aquest viatge culinari d’anada i tornada. O l’uramaki Picasso, fet de foie gras semicuit i xips de plàtan, embolicat amb foie gras glacejat i caviar de fruita.
La llista és interminable i les sorpreses, contínues. Què es pot dir davant d’una picanha uramaki? Un uramaki de cors de palmera, alvocat i maionesa picant, embolicat amb picanha (el tall de carn brasiler) de Wagyu (la cotitzada carn japonesa) i ceba cruixent. O una proposta de São Paulo moderna, un trio d’hamburguesetes de carn de Wagyu amb diferents salses amb matèria primera exòtica. Un passeig per l’Amazones, per Kyoto, per Belém, per Manaus... I tot en ple Paral·lel, l’avinguda que torna a estar de moda. –Marcelo Aparicio.
