Dóna bo parlar d’aquest petit restaurant per diversos motius. El primer és que fa temps que no se’n parla, el segon perquè s’hi continua menjant tan bé com sempre i el tercer perquè és el moment de descobrir als lectors els bons llocs a bon preu que hi ha a Barcelona. No són tots els que haurien de ser, però n’hi ha i cal buscar-los. En aquest restaurant de molta llum natural gràcies als seus grans finestrals, els plats cobren, gràcies a aquesta lluminositat, un aspecte més temptador que en altres llocs. El seu punt fort és l’oferta del migdia on no hi ha un menú fix: el fet que no hi hagi menú no vol dir que en un lloc on es mengi bé s’hagi de pagar molt. Més val que continuïn oferint un ampli ventall de possibilitats al migdia sense haver de patir menús fixos si ho continuen fent tan bé com fins ara.
Els suggeriments
Per exemple, entre els suggeriments d’aquesta cuina, des del 1958 a les mans de l’Antonia (gran cuinera), hi figuren l’esqueixada de bacallà (5,50 €) i l’escalivada (2 €). Però, sobretot de nit, quan molts plats del migdia desapareixen, no cal perdre les amanides (salades russes i altres variants) o les truites. Però tornem als suggeriments. La brandada de rap és una cosa molt seriosa, com també el capipota, en versió vinagreta (4,10 €), amb samfaina (6 €) o picant com va ser la que ens va oferir en Carlos.
Entre els entrants que haurien de figurar en la guia dels bons plats de Barcelona, cal mencionar el saltat de filet i foie a la planxa amb ceba (13,50 €), plat sublim com pocs. El dia de la nostra visita l’Antonia havia preparat mandonguilles amb sípia, amb una qualitat i un rigor en la seva preparació en perill d’extinció. Afortunadament, amb l’Antonia hi treballen els seus fills i ells faran perdurar aquesta sàvia cuina que ofereixen, en la qual tampoc no podem oblidar les diferents variants de bacallà, una de les especialitats. Un altre dels entrants estrella de la casa, que ens va portar el Carlos a la taula, va ser el rosbif casual, un rodó molt gustós, rosat en el seu interior (9 €), ideal també per a sopars freds i lleugers. El fricandó de vedella (7 €) és una altra de les bondats d’aquesta casa, petita, íntima, gairebé fràgil, que s’omple els migdies i on al seu saló principal se citen els noctàmbuls bohemis que transiten entre Gràcia i la Diagonal.
A la primavera i estiu la seva terrassa és incomparable. El Carlos no té carta de vins, té un celler curt que anirà millorant amb el temps. Té un Ribera del Duero de la casa molt bo. És un dels pocs establiments que té el JB Nox, excel·lent proposta de whisky. Es tracta d’un whisky realitzat a base de barreges de whiskies de malta acuradament seleccionats i mesclats. – Marcelo Aparicio.
