Els que fa temps que volten per Barcelona encara recorden La Estancia Vieja, puntal argentí de finals dels setanta, a la Diagonal 531, en l’època en què des d’Entença fins a Bikini el camí era de terra. El crític gastronòmic Miquel Sen afirma que mai més no ha tornat a menjar carn com la que servien en aquest lloc. Era un restaurant que freqüentava Pujol quan encara no era polític, gent de la faràndula com la Sarita Montiel, Lole i Manuel, i escriptors com Vázquez Montalbán, Juanito Marsé, Maruja Torres. Un cop hi van coincidir, després de 40 anys, Borges i Onetti. Editors i personatges de la gauche divine anaven després de copes al Bocaccio. Antonio Galtier pensa igual que Sen.
Però el propietari de La Vaca Paca, entre d’altres, va superar la seva nostàlgia i va voler rememorar les boneses de la carn apostant pel grandíssim local en forma de U. Però en lloc d’inspirar-se en les graelles argentines, aplica la fórmula brasilera del seu Rodizio. En un ambient molt ben decorat i distribuït, Galtier i els seus han desplegat un bufet lliure on es pot optar per fórmules a 10 i 16 euros. Ambdues comencen amb el bufet, del qual ens va agradar el carpaccio, l’ensalada russa i l’amanida alemanya kartoffelsalat de patates. La diversió va incloure també sushi i pizza. Per a tots els gustos.
El comensal després decideix si la carn se la serveix ell mateix (versió econòmica) o si bé el Luis, un expert brasiler de Paranà, serveix acuradament els comensals taula per taula carregat de bones carns. Xoriços, aletes de pollastre, cansalada viada, porc ibèric, o carn de vedella de la part del maluc, la costella o la fabulosa picanha, sucosa, tallada fina, servida calenta, una peça sense parió. A les postres difícilment s’hi arriba, però també hi ha sorbets refrescants. A la carta de vins en falten del Penedès o de la denominació Catalunya, quelcom imperdonable, sobretot per acompanyar aquestes excel·lents carns.
