Si es vol menjar en ple centre modernista, en un lloc ben insonoritzat, ben parat i de cuina correcta, l’Hotel Condes de Barcelona posa a disposició dels bons paladars el Loidi, obert el 2007 de la mà de Martín Berasategui. El xef basc presenta una filosofia de restaurant informal i assequible, on pot degustar-se el menú de Martín Berasategui. El lloc, molt ben atès per un personal eficient i discret, ha estat concebut com un bistrot i roman obert tota la setmana. De llum tènue, però agradable, Loidi proposa un menú que varia setmanalment compost per quatre plats (entrant, peix, carn i postres) en petites porcions.
La cuina és d’arrels tradicionals i elaborada a partir dels millors productes que ofereix el mercat. “El que busco a Loidi és oferir una cuina per a tots els públics i a partir del respecte a la naturalesa pels productes que ens dóna, de temporada. Però, sobretot, cobrir aquest forat entre el cuiner de tres estrelles i el públic general. A Espanya tenim una grandíssima cuina, però tenim aquesta assignatura pendent”, ens va explicar, amable, el gran xef de Loidi i Lasarte.
Els plats del menú estan presentats amb discreta imaginació i el preu és molt accessible, si tenim en compte la qualitat i presentació. Aquest menú costa 38 euros però no inclou begudes. El dia de la nostra visita es podia escollir entre una crema de pèsols, vieira rostida i cruixent de pernil, una torrada cruixent de bolets i formatge brie o el rossejat de fideus negres amb cloïsses i allioli.
Optem per aquest últim, ben preparat, amb els fideus al seu punt i saborós. A l’allioli, potser per concessió a un públic que torna després a l’oficina, hi mancava una mica de substància. Tenia poc gust d’all. En l’oferta de peixos s’havia d’escollir entre un llom de rap sobre llit de calamarsets i reducció de tinta, o un peix de llotja sobre escuma de patata amb salsa verda i amanida de col llombarda. La taula es va decantar pel rap, poc gustós, però ben recolzat per la guarnició, perquè l’escuma de patata va desencadenar desconfiança.
Excel·lents carns
Les carns semblen ser el plat fort. La seva presentació i punts són excel·lents, almenys el dia de la visita. Com, per exemple, una peça de be amb espinacs frescos (que ho eren, a penes saltats com Déu mana) i salsifís, potser massa fets; un filet de vedella amb tall de llàgrima, puré cremós i terrina fumada, de bona presència i cocció, i una costella de vedella gallega a la brasa, que es presenta filetejada. Una carn molt bona, ben reposada i millor preparada. Excel·lents, els plats de carn. Les postres s’han d’encarregar a l’inici de la sessió, perquè necessiten el seu temps. Hi havia un pa de pessic borratxo de cafè, cremós de cacau i gelat de Baileys, o una bavaresa de maduixa, taronja, gelat de cacau i cruixent de sèsam negre, o una mousse de cirera, cremosos de coco i sorbet d’aranja rosada, que va ser exquisida. – Marcelo Aparicio.
