Massimo

Time Out diu

Dt Jul 10 2012

Ja coneixíem les gràcies del sard Massimo Pascucci al seu antic restaurant homònim del carrer de Muntaner. Ara s’ha instal·lat, desafiant la crisi i amb la seva invariable simpatia, en una superba cantonada de Barcelona: Via Augusta amb Modolell. És un local esplèndid, lluminós, ben decorat, alegre i amb una terrassa de la qual se’n sentirà parlar. De fora recorda algun dels bons restaurants de les places de Roma, com els de la Piazza del Popolo; Massimo va passar gran part de la seva adolescència a la capital. 

Allí probablement va sorgir la idea del plat de pasta amb què ens va sorprendre molt gratament el dia de la nostra visita: els paccheri alla vaccinara. Els romans preparen la cua de bou alla vaccinara; és a dir, a la manera del vaquer. Un xup-xup a foc molt baix, amb herbes, pastanaga, ceba i api, bastant api.

Queda una cua de bou a la manera andalusa però amb un toc que només els romans hi saben donar. Inoblidable, sobretot si es tasta a les trattorias molt a prop del que va ser l’escorxador, il mattatoio romano. Amb les peces desossades i afegint-hi una mica de tomàquet, conformen un salsa que va molt bé amb els paccherri, espècie de macarró quadrat i gran. 

Després d’un spritz (l’aperitiu rei dels italians, molt ben preparat), la sessió va començar amb una caponata siciliana preparada al seu punt. Aquest plat estiuenc de l’illa italiana més meridional és un dels plats més gustosos que preparava la màfia quan celebrava banquets. És molt semblant a la samfaina, amb l’albergínia, i el pebrot, la ceba i el tomàquet com a convidats especials, més l’afegit d’anxova i tàperes. És un entrant ideal que va ser compartit amb un vitello tonato amb una salsa suau, potser hi mancava una mica de força. 

Els calamarata al limone van ser el plat sorpresa: unes tires fines de calamars amb trenette (espaguetis xatos) amb suau salsa de llimona i una mica de peperoncino. Un plat bo per a l’estiu. Al menú de 19.90 € de migdia hi havia unes minialbergínies a la parmesana que van ser devorades a la taula del costat amb festa i que van quedar per a una altra sessió. 

Les postres, un gelat de pistatxo de Bronte espectacular i un pastís de formatge amb maduixes molt adequat. Tot va estar acompanyat amb un Pinot Grigio del 2010, de Colmello di Grotte, del Friül, la zona dels millors vins blancs. El servei és molt bo i la proposta de cuina, molt variada, i permet gronxar-se en diferents escales de preus. Per passar un gran moment. –Marcelo Aparicio.