Mercer Restaurant: vida més enllà de Jean Luc

La primera vegada que vaig conèixer Jean Luc Figueras va ser en el seu restaurant de Gràcia, durant un curs de cuina que ell i Antonio Ferrer impartien a amateurs culinaris. Parlo de l’any en què Oasis va regalar al món Definitely maybe. Des de llavors, segueixo la trajectòria d’aquest gran cuiner i vaig allà on ell estigui impartint mestratge. La fidelitat se l’ha guanyada amb escreix. La nova etapa de Figueras l’ha portat a l’Hotel Mercer, al cor de la Barcelona gòtica, des d’on dirigeix acompanyat pels fills dos restaurants de caràcter distint, però amb una sola passió: la cuina. Le Bouchon és un bistrot petit, poques taules, però amb una oferta gran. Bons vins, magnífics platillos, tapes estètiques i molt ètiques en el gust. Peces que conformen un trencaclosques gastro molt recomanable. Jo hi vaig demanar unes albergínies amb feta i herbes aromàtiques, una meduŀla a la brasa amb mostassa i molla de pa i una coca de pasta fil·lo amb sardinetes i ceba confitada. Ah, i unes braves encarregades a l’epíleg i que van resultar ser l’elecció menys encertada. En el tema de les braves, no hi ha res com el Tomás. Amb una copa de Lanzaga, el dinar va ser relaxat, i els platillos i les tapes convidaven a viatjar amb una maleta d’emocions cap a la memòria i a compartir un diàleg a la distància amb Figueras, el qual, per cert, era a la barra tallant pernil. A la carta, que invita a “viure Le Bouchon”, el client té molt on triar. A la propera visita em decantaré per un hummus amb ous

El millor oci nocturn del barri Trobes a faltar algun local nocturn imprescindible de Sarrià? Ens ho pots dir als comentaris de sota. Semon 9 Night Els de Semon no en tenen prou de tenir una de les millors botigues gurmet de la ciutat, un càtering de luxe, tenir tres restaurants (un d'ells de cuina japonesa) i haver dut la marca a Madrid. Ara aprofiten l'embranzida i continuen la festa de les 11 de la nit a les 2 de la matinada amb un espai on pots fer un còctel o sopar alguna cosa lleugera. Ambient clàssic de la zona alta i un públic veterà a la recerca d'un ambient moderadament bandarra. BeCool En aquesta sala hem pogut descobrir propostes nouvingudes d'altres ciutats que es troben al capdavant de les tendències musicals de Berlín o Londres. Des del principi, aquí han sigut fi dels a una premissa bàsica: la de fer que el públic pugui sentir-se a prop del DJ o de l'escenari on toquen els grups. Otto Zutz Un clàssic inamobible any rere any. Cuidada i elegant, és una de les preferides per un sector de població que fuig de propostes estridents. Conserven l'espai VIP per als que volen lluir-se mirant des d'una posició privilegiada la resta del personal ballant a ritme de funk, hip-hop i house. Hi trobareu gent guapa i arregladeta. Sutton The Sutton és una gegantina sala de ball de les d'abans, amb moqueta, columnes de marbre, dones espectaculars i paios amb el jersei de marca a l'esquena. O sigui, ideaaal per als que són partidaris de posar-se ben mudats i volen impressi

Arquitectes, alegreu-vos: no es fan més pisos, però al vostre col·legi Artur Martínez hi ha posat un bar PIQUILLO MOLT BRAU Sorprenent fusió entre aperitiu i plat de cullera: som davant uns pebrots del piquillo farcits amb cua de bou estofada. Melositat màxima, i un acabat amb pinzellada de mojo picón amb llavors, de toc asiàtic. PILOTA NADALENCA L’enunciat és clar: una pilota de rostit –amb agradable gustet de peus de porc– amarada d’una beixamel poderosa (4,90 euros). Com els canelons de Sant Esteve de quan érem petits, sense la pasta. FRANKFURT MEDIEVAL A la carta l’anuncien com a ‘frankfurt collonut’. En realitat, ens trobem davant una salsitxa feta amb cansalada dels territoris de la Catalunya interior i almadroc, antiga salsa d’all cru, formatge i ou dur. Quan va arribar la notícia que Artur Martínez, michelinitzat xef del Capritx de Terrassa, es faria càrrec del restaurant del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, ras i curt vaig pensar que era humor negre: posar alta cuina en el col·legi d’una professió que ha perdut el 80% del negoci no lligava. Després de passar-hi a dinar, dubtes fora. El Matis Bar, acabat d’obrir, té un lligam claríssim amb el gremi caigut en desgràcia; fa de tot, a tothora, a preus més que raonables. “Això té ànima de bareto, no ho dubtis ni un moment”, riu Martínez. Ara hi ha la fal·lera conjuntural de posar bars –abans la segona casa del xef era de canelons i pilota–, però Martínez evita qualsevol sospita d’oportunisme (evita el repetitiu trinom

Agut Barcelona té la riquesa de disposar d’alguns llocs que el pas dels anys millora. Moltes vegades oblidats, alguns tenen, a més, el plus d’haver-se modernitzat sense excessos, per posar-se al dia amb l’exigència de qualitat i bons productes que demana la clientela. Un d’aquests casos és l'Agut del carrer d’en Gignàs, un dels primers bons restaurants que vaig conèixer quan vaig arribar a Barcelona en els anys setanta. Allà vaig saber que existia l’allioli i a partir de llavors vaig viure grans moments i grans decepcions. (Llegir-ne més) Cal Boter Restaurant de gran tradició gracienca, amb un tracte excel·lent i un bacallà a la llauna per llepar-se els dits. El menú de migdia és de molta qualitat. Reserveu els caps de setmana, que s'omple com un ou. No hi trobareu cap gran sorpresa, però sí una excel·lent cuina catalana, i varietat de palts de botifarra: esparracada en un trinxat, penjada per assecar o el més comú i gloriós destí: a la brasa. Can Culleretes El restaurant més veterà de Barcelona, i un dels més antics d'Espanya, encara es manté al peu del canó. La família Agut-Manubens ofereixen una carta de cuina catalana acurada i de preus ajustats, de la qual destaquem els canelons de brandada de bacallà, l'orada al forn i l'escudella. I us ho garantim, no us quedareu amb gana mai de la vida. Un lloc ideal per a fer-hi un àpat dominical, amb poca cerimònia i molta animació. Leku Els bons culés gormands, abans d’assistir a un partit al Camp Nou, fan una visita a aquest estab

El xef converteix el bar de l'hotel en un 'gastrobar', a l'espera de dirigir el Petit Comitè Ja és oficial: Nandu Jubany, un dels grans exponent de l'alta cuina catalana d'arrel, s'encarrega de la carta de l'hotel Majestic. L'hotel, orfe d'un restaurant d'alta cuina d'ençà que el 2011 la família Soldevila va decidir convertir el Drolma de Fermí Puig en suites, ha transformat el seu clàssic bar en gastrobar, amb l'empremta del xef de Monistrol de Calders. A partir del gener, Jubany portarà el servei de dinars i sopars del Majestic. I sobretot s'instaŀlarà com a xef resident al restaurant Petit Comitè. Jugada audaç: el futur restaurant gastronòmic del Majestic, el Petit Comitè, estarà separat per uns metres de l'hotel. "Volíem donar el Petit Comitè al Nandu, i seria molt estrany duplicar l'oferta a l'hotel", m'expliquen des de la direcció. En la inauguració de la reforma integral del Majestic i del nou bar -30 milions d'euros-, entrevistem Jubany.  El restaurant gastronòmic estarà fora de l'hotel. Sí. El Petit Comitè passarà a dir-se Petit Comitè amb Nandu Jubany i hi farem reformes. Ara porto el bar, que per mi és un gastrobar amb una oferta de mitges racions.  Com, per exemple?Fem cuina internacional, des de gambes de la Barceloneta, fetes al vapor amb algues, passant per una ensalada de llamàntol, fins a un brioix de cua de toro, amb tomàquet, alvocat i ceba tendra. O un fish and chips amb moll de la Barceloneta i patata rossa. I cebiche. És una oferta saludable, tan enfocad