L’espiell és el telescopi per albirar la galàxia dels veïns. A través d’ell, l’herba dels altres sempre es veu més verda. De la porta del Mirilla en sobresurten matolls d’herba fresca, lluenta. Costa trobar llocs com aquest al Gòtic i a Barcelona. Ben il·luminat, t’acull amb la serenitat d’una casa de poble. El Mirilla m’agrada perquè no et fa fora. No trobareu cap plat a la carta que no pugueu entendre, les mestresses duen un somriure sincer imprès a la cara i no volen fer-te creure que pertanyen a una raça superior. El que ofereixen, potser, un s’ho podria fer a casa, però la gràcia és que t’ho serveixen ells amb un preu respectuós amb el mediambient de la butxaca.
Fa poc que està obert, només 10 mesos.
La Leila, una gallega, i na Malvina, francesa, feia anys que es dedicaven a la restauració per a altres i tenien ganes de començar un projecte propi. El que van fer bàsicament és rentar-li la cara al restaurant que hi havia al mateix número del carrer Regomir. Tot el menjar és casolà, fan menú al migdia i a la nit, treballen amb carta. “El que perseguim és que la gent mengi com a casa per menys de 15 euros”, diu la Leila.
Sense les DO habituals
La carta de vins no és una llista de noms bíblics però tots els vins que ofereixen estan molt ben escollits. I oh, Barcelona, la copa costa menys de 3 euros (o sé quina excusa trobaràs a partir d’ara per robar-nos!). Com gent amb curiositat que són els del Mirilla, abandonen les típiques DO i demostren un molt bon encert amb la tria. Hi trobareu vins gallecs, lleonesos. No deixeu de tastar el Lagar de Caxan, un vi del Bierzo amb una relació qualitat-preu que et fa retornar la fe amb l’espècie humana.
De la varietat mencía en surten vins sorprenents i delicats. Amb la mateixa filosofia que cuinen, la parella ofereix una colla de còctels per quan la sobretaula de les nits s’allarga. Molts s’hi acosten en peregrinació perquè és un dels locals buscats per la cervesa gallega. Si sou d’aquests, no us quedeu mirant pel forat. Travesseu la porta.
