Restaurants i botigues gregues a Barcelona

Curiós. Amb tot el que ha passat i passarà a Grècia, la diàspora heŀlènica a Barcelona, pel que fa al fet gastronòmic, no passa del que és testimonial i un xic folklòric. Sí, tenim la cadena bàquica de restaurants. Però poca renovació. O potser sí, però cal gratar un xic per trobar llocs on tastar menjar grec. En Petros Pascualidis, jove forner grec, opina que llocs com l’esmentat “no representen la cuina grega, alguns ni són grecs”. En tot cas, pensa que aquesta falta de referències autèntiques succeeix perquè “la cuina grega és molt mediterrània i aquí no cal exportarla”. Ara bé, ell evita els tòpics: fill de forners de lukumas –la versió grega del dònut–, ha fet fortuna amb aquesta especialitat, que acaba d’obrir el segon establiment, ara al Raval. Totes dues Lukumas (Torrent de l’Olla, 169 i Valldonzella, 36) són cafeteries de disseny modern, impecable, amb cafè exceŀlent i pastes artesanes que forneja cada matí (tasteu el glacejat de 'mastiha', resina d’arbres de Chios, de sabor inoblidable).

Li demano per bons llocs grecs que trenquin esquemes i m’assenyala la Naná Yoti (Torrijos, 37), una pastisseria grecoitaliana. Allà, l’Eleni Yoti em corrobora que “pocs grecs cuinen en aquesta ciutat”. Ells treballen més la manduca grega salada que la dolça. De dijous a diumenge, s’hi pot comprar menjar per emportar, rigorosament casolà, com mussaca, melitzanosalata (amanida d’albergínies), pastitsio (pasta al forn, molt similar a la lasanya) i sobretot spanakopita (empanada de pasta fil·lo amb espinacs) i tyropita (pastís de pasta fil·lo amb ou i formatge). “Aquests darrers són el nostre 'fast food', menjar de carrer que fem de manera molt 'slow', tot casolà i natural”. Criada entre Atenes i Itàlia, a la Naná Yoti fan una pastisseria molt europea, “perquè a Grècia el dolç és molt semblant al baclaua àrab, i jo volia fer una pastisseria lleugera, fresca i accessible”. No hi aneu només pel menjar grec: el tiramisú i els pastissos són delirantment bons.

Encara tinc presents uns bocins de xai indigestos, morts i ofegats en tomàquet que em van enrajolar la panxa. Això no passarà mai a l’Itaka(pg. de Pujades, 21-23), afabilíssim i acolorit local grec de tapes i plats del dia on preval el fet vegetarià. Un dels socis, el francès Jerome Lafont –l’altre és grec, el Dmitri Koutz–, presumeix de ser dels pocs que tenen en carta el dakos, un plat amb una base de pa negre sec cobert d’amanides enriquides amb formatges, peix i patés vegetals. Tota la carta es basa en la tradició grega “amb vegetals ecològics quan és possible”. Exemples: la taramosalata –crema d’ous de salmó– i l’hummus van amb un pa de pita casolà, sòlid, humit, deliciós. I el cuiner, l’Ulises –sí, sembla fet a mida–, prepara plats del dia 'veggiefriendlies', com uns saborosos canelons de tres formatges. L’Itaka es troba prop de la intersecció de Pujades amb Marina, una terra de ningú molt interessant: té el turisme a un cop de roc, i alhora s’hi respira aires de barri-barri. Els dissabtes i diumenges al vespre hi fan música balcànica en viu.

Deia barri-barri? Fem un salt al límit obrer de Sants: al 21 de Jaume Roig fa dos mesos que ha obert el Si B Moi, un bar-restaurant únic en una zona on abunda el menú criminal. El propietari, Moshe Falje, és un israelià de pares grecs, amb una experiència de vint anys als fogons. “A casa meva es vivia la música i la cuina grega, el que era mediterrani en general, i la meva cuina ho reflecteix”. Això vol dir uns menús de migdia amb una relació qualitat-preu excel·lent: aquella cuina humil i sana que tant es troba a Itàlia i tant falta aquí; el bon menjar generalitzat al bar, vaja. A més de cuinar molt bé, en Moshe converteix una senzilla amanida de poma àcida, fulles, nous i brots de soja, en una imatge seductora. Borda els plats de l’arc mediterrani, com la mussaca o el timbal d’escalivada, anxoves i olivada. I l’exceŀlent pastís de pastanaga de les postres és casolà. Contra l’FMI i la troica, companys, mengem bé.