El tord (zorzal, en castellà) és l'ocellet que va escollir Antonio Sanz fa 22 anys perquè fos la imatge dels seus vins. Els tres fills Sanz en van recuperar la marca el 2006 per començar un projecte que havia de recuperar les varietats autòctones de Corella, al sud de Navarra, en aquesta zona on encara llancen besicos però amb accent del nord. A Corella, igual que a d'altres llocs de Navarra, la pràctica habitual fins llavors havia estat arrencar la vinya autòctona de les garnatxes per plantar-hi vins que s'havien de pronunciar amb la boca petita i donaven més calés.
Els tres fills del senyor Sanz, o els germans Zorzal, com ja diu el conte, van voler recuperar la vinya del seu poble i van deixar que la garnatxa i el graciano volessin amb ells fins a la Xina, Corea o els Estats Units. Viña Zorzal, o com el coneix la majoria, el vi del moixonet, és una realitat des de fa cinc anys i a part de bo, boníssim, és un vi econòmic que ha aconseguit, entre d'altres coses, posar en òrbita el graciano, aquí conegut com espècie de monastrell, i les antigues garnatxes de la zona. El graciano no produeix gaire i, a més, és extremadament delicat. Per això els germans Zorzal piulen de felicitat. Fiu, fiu!
Ha arribat a llocs molt exòtics el moixonet, i per això, al Raval, que també en saben d'exotismes, els han acollit a Sexywine, un petit celler on no coneixen vins que superin els 15 euros, perquè vaja, no ho troben sexy ni per la butxaca, ni pel paladar. T'aconsellen i si tens ganes de saber-ne més, ofereixen cursos de tast a tothom que en tingui ganes. Potser un dia ensopegueu un maridatge de Viña Zorzal i formatges. Jo ja l'he tastat, i gairebé perdo les ales.
