The Seo

És un joc de paraules per expressar desig. Fa uns 15 anys que el suís Miguel es va instal·lar en aquest barri que cada vegada té més representants de la bona taula. És una alegria quan es descobreix un lloc xerrant amb algun habitual, que agrada al visitant des del mateix moment que entra al local i del qual gairebé ningú no en parla. Són els anomenats “calladets”, que van fent, conquerint comensals, fidelitzant una clientela i pujant cada cop més el nivell de la seva oferta. The Seo va començar amb els menús al migdia i des de fa dos anys ofereix una carta a la nit, amb molt èxit per la relació qualitat-preu. La Carol, la xef catalana, triomfa amb el seu menú de migdia, que té tants adeptes que segons a quina hora s'hi vagi ja no hi ha lloc i cal esperar.
El dia de la nostra primera visita ho vam provar i vam estar de sort: hi havia una fideuada de verdures amb allioli i carxofes sublim. El menú, d'11,40 euros, sempre s'acaba amb unes postres fetes a casa. Tant poden ser un púding de coco, com un crocant de xocolata. Sempre exquisits. A la nit hi ha una carta curta però temptadora, i que dóna joc per poder gastar molt o cuidar la butxaca, cosa que és d'agrair. Comencem amb una sopa de pescadors i tallarines amb pesto. Dos plats senzills, però que costa de fer-los bé; dos bons entrants per a una nit de primers freds. La cua de rap al forn és un dels plats de peix que té més aficionats entre els seus fidels i el magret d'ànec va estar en el seu punt just de cocció, i la seva salsa de gerds, sòbria i equilibrada. Dues postres casolanes, el fondant de xocolata i el pastís de la casa, van tancar la vetllada.
La carta de vins és breu però no de preus capriciosament elevats i el Miguel promet ampliar-la. L'ambient és molt distès, el servei, molt agradable, i la decoració combina sàviament l'aire antic de les parets de vells maons vista, amb exposicions de fotos o quadres de caire modern. La il·luminació hi dóna un escalf especial, sobretot a la sala gran on es concentren la major part de les taules. De nit, la clientela sol perllongar la seva estada amb bones copes i còctels. És un ambient poc convencional, on, a més de la carta, el Miguel deixa anar de tant en tant unes cosetes que no hi surten però que han estat una inspiració de la xef, que fa una cuina sense ximpleries i fonamentalment bona. –Marcelo Aparicio.