Quan els pares de la Judith Sala van obrir aquest icònic restaurant veí del Park Güell, li van posar Tibet perquè estava situat en una punta alta de la ciutat. La Judith i el seu cosí David van continuar la tasca del restaurant que es va ubicar sota la casa dels avis, el van modernitzar el punt just, però en van mantenir millorats l’esperit i la filosofia d’oferir una bona cuina, sobretot una brasa exquisida. Es pot dir sense por que es tracta de la millor brasa de Barcelona. És la brasa autèntica, de carbó vegetal, que és a la vista. Però aquest lloc càlid, tant que de vegades la seva galeria sembla un d’aquells vells xalets suïssos, a més té altres grans valors culinaris.
Per començar, podríem destacar els caragols amb salsa, exquisits, el seu allioli, les carxofes o una esqueixada que ben bé pot ser l’orgull de la casa. Naturalment, en temporada, destaquen els calçots, però durant tot l’any es pot gaudir d’un ampli ventall de truites. Si no es vol brasa, són molt aconsellables els peus de porc al forn, una altra de les seves especialitats.
La cuina ofereix plats senzills, però ben fets, de la tradició catalana i mediterrània, cosa que ara com ara no és tan fàcil de trobar. I tenen molta cura dels acompanyaments, no només de les patates fregides, sinó de la ració de seques o de pebrots de Padrón. Tot és qualitat. Pel que fa a la brasa, el principal estendard del Tibet, destaquen per sobre de les altres peces el pollastró i el conill de llet, una delícia.
Segons diuen al restaurant, hi ha autèntics fanàtics de l’espatlla o les costelles de xai. La carta de vins és correcta, tot i que s’hi troba a faltar més vins de les denominacions catalanes.
