Torno al Wok&Bol, i de nou ho faig amb l’Arenós. La cuina asiàtica preparada per Yi Chung Chiang és bona, d’una qualitat que escapa de l’obscurantisme en què ha acabat la cuina d’Orient amb tant restaurant xinès centrifugador de calés. I de nou ho faig per prendre el menú de migdia. Són dos plats acompanyats d’un bol d’arròs blanc, postres i cervesa.
Confio en l’Arenós –que, per cert, és un client habitual del Wok&Bol– i em recomana l’arròs amb porros i xampinyons i els shao mai al vapor. “Preparen l’arròs en un wok i els queda d’una lleugeresa fantàstica”, em diu el meu company de taula. I ja sabeu que en qüestions d’arrossos, l’Arenós és un mestre.
Té raó, i es poden menjar els grans d’arròs d’un a un. I també són un encert els shao mai (dumplings, per als anglòfils). La textura de la massa al vapor sempre m’ha agradat, esclar, sempre que els shao mai de carn, verdures i gambes tinguin la qualitat dels que serveixen al Wok&Bol. He dubtat i hauria pogut demanar els espinacs saltats amb tofu, el pollastre amb salsa de maduixots o la sopa de miso, però ja se sap que un s’ha d’omplir de raons per tornar als llocs que agraden. El menú té un preu baix, sobretot si hi sumem una cuina de qualitat i una conversa amb l’Arenós que arrosseguem des de fa trenta anys, quan érem dos joveníssims universitaris.
El dinar ha durat una horeta. Hem gaudit d’una estona de tranquil·litat al migdia, i quan acabem, m’imposo el deure de tornar al Wok&Bol però a sopar. Sense presses, sense menú, i amb la idea de construir un pont entre Occident i Orient amb la bona mà culinària de Yi Chung Chiang. Faré cas al Miquel Sen, i una altra vegada, a l’hora de sopar, demanaré unes pao-tze de verdures amb curri i un ànec, que, segons el crític gastronòmic, no és un plat ni cantonès ni pequinès, sinó preparat a l’estil de Chung Chiang.
