Qualsevol idea bona que un pugui tenir sobre la gastronomia argentina, el 9 Reinas l’acompleix a la perfecció. Amanides, entrants, empanades, pastes, 'papas', milaneses, carns típiques, carns d’importació argentines, carns d’arreu del món i postres com el 'dulce de leche'; qui busqui coses estranyes, que cerqui en altres paratges.
De primer demano dues empanades. Una de carn picant i l’altra de formatge i ceba. Sóc un boig de les empanades. De la massa i del farcit. Ja de petit, el pare em feia unes empanades gallegues per llepar-se’n els dits. De segon, demano carn. Jo sempre he reivindicat el canibalisme, això sí, si la mort de la bèstia té un sentit gairebé espiritual: la carn s’ha de cuinar amb respecte cap a l’animal que t’estàs cruspint. L’entranya és magnífica.
Per postres, demano un tiramisú. Ho sé, però tenia curiositat per comprovar la interpretació que fan els argentins d’unes postres tan llunyanes i properes alhora.
Ah, i l’àpat l’he fet acompanyar per un vi negre Trompeter Malbec de Bodegas La Rural. Un vi argentí altament recomanable que lliga molt bé amb una cuina sense trampes i de gran qualitat.
