Com la guineu, la carta d’aquest bar-restaurant d’aires novaiorquesos i clientela encorbatada és omnívora. Ofereix tapes clàssiques, ensalada russa, mandonguilles amb sípia, calamars a l’andalusa, i també platets amb tocs contemporanis, bacallà amb verdures en tempura, ous eco trufats i tàrtar de salmó amb guacamole.
La guineu és un animal gelós amb el seu menjar i no el comparteix. Nosaltres tampoc compartiríem les croquetes de pernil ibèric d’El Zorrito. El seu farcit és extragustós i el cruixent de l’arrebossat de panko, extraordinari. Com la salsa de les patates braves, un contrast entremaliat entre la picantor d’un curri vermell i un allioli delicat. La reducció de pedro ximenes que acompanya les carxofes amb foie és mel.
Per dinar, també s’ofereix un menú del migdia molt correcte per 13,80 euros. L’excel·lent carta de vins i gintònics fa que sigui una bona opció 'afterwork'. L’encert més gran d’aquest local es troba en la seva ubicació. Està situat just darrere Francesc Macià, epicentre d’oficines i hotels on l’oferta gastronòmica es redueix a dos extrems: cadenes de restauració i restaurants cars. S’agraeix que hi hagi un establiment així, on es serveix bon menjar i beure a preus no desorbitats.
