Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
  1. Bodega Montferry
    ©CeciliadeFátimaBodega Montferry
  2. Bodega Montferry
    ©CeciliadeFátimaBodega Montferry

Bodega Montferry: Imperi de la bóta

Reciclar un lloc amb ànima és millor que disfressar de vell un de nou. La Bodega Montferry n'és un bon exemple

Escrit per
Pau Arenós
Publicitat

El gener del 2013 vaig escriure una crònica sobre Cal Marino i el celler com a xarxa social. En aquell article citava el blog En Ocasiones Veo Bares, tapadora rere la qual tragina l’advocat Alberto García Moyano. Des d’aleshores, el lletrat ha passat de la teoria a la pràctica: rescata cellers amenaçats. És una altra forma d’arqueologia urbana. Uns es dediquen als mosaics romans i uns altres, a les àmfores. Tenia curiositat per saber qui era l’home amb capa jurídica als matins i camisa descordada a les nits. Em va enviar un correu llarg com una sentència i vam quedar a la Montferry, una de les dues tavernes del seu protectorat. La segona és la Carol, associat amb un altre activista, Shawn Stocker, del Moviment de Defensa de les Bodegues de Barri.

El jurista Moyano va arribar amb corbata i, al cap d’un minut, amb el vermut, es va transformar en el taverner Alberto. Bon vermut, del milloret que he tastat, encara que haurien de punxar l’oliva en un escuradents llarg per no haver de salvar-la amb els dits d’una mort per ofec.

La Montferry, oberta el 1965, se la va quedar Marc Miñarro, un geòleg que va canviar roques per cassoles. L’Alberto es va assabentar del traspàs i el va ajudar amb les tribulacions juridicofinanceres. Avui segueix com a portaveu dels platillos de la casa. I com a ideòleg dels antics abeuradors reflotats amb sang nova. La filosofia és netejar sense canviar. Conservar la memòria en barrils. “Intentem mantenir el públic de tota la vida i obrir-lo a les noves generacions”, apuntala el Marc. Entra un d’aquells clients amb pòsit i, al cap d’una estona, un altre amb rastes, tatuatges i pantalons surfers.

Podent elegir vins amb etiqueta, em va apuntar al granel. Primer priorat i, després, daurat de Gandesa. En el rerefons d’aquest lloc hi ha una amistat antiga i un poble de Castelló, les Coves de Vinromà, on uns hi van a estiuejar i uns altres en provenen, com el Marc i l’Ana, cambrera de la Montferry.

Bones croquetes (de rostit i de formatge amb carbassó), patates de la varietat agria amb chipotle i romaní (una mena de braves), mandonguilles correctes (al límit de sal) i un capipota amb nota alta, segons la recepta de la sogra, la Rosita. La parella del cuiner, la Raquel, prepara truites. I els entrepans són terapèutics, un de diferent cada dia. Al seu testament, l’Alberto hi va escriure: “S’han convertit en l’estrella, tot i que de cap manera havien de ser element principal”. L’oferta és curta. És millor poques coses però ben fetes que una inabastable desmesura. El Marc és nou en l’ofici i coneix els seus límits.

Al celler Carol, l’Alberto sí que és copropietari: “Hem volgut fer un bar amb una orientació més cañí amb clàssics poc coneguts aquí. Cecina (de vaca i de toro), chicharrón de Cadis…”. L’imperi de la bóta creixerà? “D’ofertes en tenim, però primer s’ha de consolidar”. Avís als emprenedors: reciclar llocs amb ànima és més econòmic i coherent que contractar un decorador perquè disfressi el que és nou de vell. En un cartell escriuen: “Aquí només s’accepten targetes black”. Humor black.

Més informació

Bodega Montferry
  • Restaurants
  • Sants - Montjuïc

Aquesta taverna clàssica, recentment reoberta per bloguers apassionats per la bóta i la tapa, aplica la seva filosofia en uns esmorzars en què sobresurten els entrepans, que per la seva dimensió mereixen el qualificatiu d’esmorzars de forquilla: el de botifarra esparracada amb daus d’albergínia o el de tonyina de la bona amb formatge i tomàquet sec són algunes de les sorpreses que us hi esperen.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat