Ca l’Esteve podria ser un falansteri, aquella comunitat socialista, utòpica i autosuficient del segle XIX. Un falansteri gastro, evidentment, amb horts, vinyes i granja. Parlar aquí de Km 0 és ridícul. Tot és a deu metres.
La família Esteve, al capdavant de la colònia des de principis del segle XX, viu als habitatges que hi ha al voltant del restaurant, fins i tot a dins, com és el cas del cuiner, Xesco Bueno, casat amb una Esteve, la Maria. El patriarca, l’Esteve Esteve, s’encarrega que tot el que és vegetal creixi, i brilli. L’Esteve Esteve fill (i hi ha un Esteve Esteve nét, com a les sagues nord-americanes) en sap, de vins, els cuida, els elabora, els serveix. Fins i tot tenen celler i planta embotelladora. Això va de famílies: de fills, de néts, de nebots. Així, l’Esteve etiqueta segons naixements: 9Nat, 8+1 o 9 Xiquets. Vam tastar un blanc, un xarel·lo amb només 1.000 ampolles, i el negre 9Nat, i en tots dos el territori va baixar per la gola. L’últim trago va ser excepcional: una mistela de la qual només van fer 50 ampolles. Els en queda una? Dues? Tres? Saber que és un plaer limitat multiplica el gaudi.
El Xesco i l’Esteve fan bon tàndem. L’Esteve, culer a mort, pare de Johan Esteve, sap tractar la gent: “La confiança és un partit guanyat. I els nostres clients confien”. El Xesco diu que sí perquè vibra amb la terra: “Què cuino? I ho respon la pregunta: ‘Avui, què hi ha a l’hort?'”. L’amanida de favetes amb pernil i menta fresca o els cargols a la brasa amb bitxo i romaní. Fins i tot la botifarra la hi proporciona un familiar, un oncle, amb granja als voltants. La mare, la Maria, segueix en actiu: els canelons de rostit surten de les seves mans. Autora també d’un plat atemporal, que una vegada va ser modern i, avui, xocant en una masia: el tàrtar amb dos salmons, que prepara el Xesco, així com les croquetes XXL, croquetasses d’antologia.
Professor, estudiós i col·leccionista i custodi de llibres gastronòmics, el Xesco és especialista en arrossos. Aquests dies assaja una multipaella a la qual han posat el nom de Hat-trick perquè està dividida en tres parts. “De moment, només en tenim una. N’hem encarregat més a un ferrer”. Que el ferrer espavili perquè serà plat estrella: té ànima de crack. Saben que hi ha precedents: he trobat utillatge similar a Ca n’Ignasi (Inca) i a Cala Fornells (Salamanca), a més d’una empresa, Ferrovicmar, que en ven.
El trio surt de meravella: costella, carxofa i pebrot; ànec i alls tendres; pop i cloïsses (porció pujada de sal i amb la cloïssa massa feta). El punt de l’arròs surt perfecte. El 3x1 és una trampa per a addictes.
Sorpresa també amb les postres, de Montse Esteve: boníssims el braç de crema i el pastís de formatge. Que els vengui a la porta!
S’ha de demanar, fins a quedar afònics, complementar el menjar amb dues visites: als camps, la vinya i el celler amb l’Esteve, i a la col·lecció d’incunables amb el Xesco. Després d’alimentar l’estómac, airejar la ment, estudiar el passat, saber que fa més d’un segle algú es va aturar aquí, per primera vegada, per menjar i beure.
