A Sant Adrià des de fa més de 40 anys funciona Can Bernad, un lloc familiar que va començar sent una terrassa i que avui és freqüentat pels bons bussejadors de plaers profunds. I que els paladars cèntrics barcelonins es perden, en gran part per certs prejudicis que existeixen davant els voltants del centre. Un restaurant familiar, portat pel matrimoni Bernad, Gregorio i Marisa, i els seus fills Òscar i Dani. Però l’ambient familiar no ho és tot, sinó la bona cuina amb excel·lent producte, tots els migdies.
Unes delicioses rostes de cansalada, de la casa, van obrir el foc. El pernil tallat a mà al moment va completar l’aperitiu fins que van arribar a taula les espinetes fregides de l’anxova, que és la reina total, carnoses, gustoses i presentades amb un bon oli, carxofa fresca i tonyina. El morro a la brasa i el capipota són plats emblemàtics del lloc, un càlid restaurant a un pas de la Ronda Litoral, a prop de l’estació de Renfe i de dues parades de metro, La Pau i Besòs. Té un menú diari molt assequible que se serveix en un saló ‘taurí’ que ha anat perdent el protagonisme d’abans per raons òbvies, on es poden trobar plats senzills però que exigeixen rigor, com una ventresca amb excel·lents tomàquets i ceba tendra o uns superbs cigrons a l’andalusa.
Peixos salvatges i bones carns són exposats a la brasa d’una graella que ocupa un racó predilecte dels clients a l’hivern. Al saló de carta, diguem-ne així, vam gaudir d’una tonyina a la brasa feta pel mateix Gregorio, amb tirabecs de l’hort veí, ceba i escamarlans. Els vins són seleccionats per l’Òscar amb gran encert i els preus són realment de crisi.
