Can Culleretes és el segon restaurant més antic d'Espanya i el primer de Catalunya. Va obrir el 1786, o sigui que ja podeu comptar. La família Agut-Manubens, en Siscu Agut i la Sussi Manubens, cuiners de Súria, van assumir el negoci el 1958 després de treballar a l'Agut. Des d'aleshores, el restaurant ha estat dins de la mateixa família, i actualment el regenten les seves filles: aquí hi treballen nets i parelles. Veure'l funcionar és una oportunitat per contemplar un model de restauració tradicional, particular i identitari de Barcelona, adaptat als nous temps.
Un tros d'història viva
El local es manté impressionant, carregat de quadres de principi del segle XX, art i història (la ceràmica modernista meravellosa de Xavier Nogués, els arcs que separen salons...). I la continuïtat del local està assegurada gràcies al fet que la família va comprar l'immoble als anys 60, i lluny de minvar, ha crescut afegint majestuosos menjadors. Bona excusa per tornar a seure a les taules i deixar-se abraçar per l'atmosfera densa de la bona cuina, els menjadors modernistes, l'art taurí i la història.
S'hi menja bé a Can Culleretes?
Tants anys a l'esquena, s'hi segueix menjant bé: això va de cuina catalana de la bona, amb plats paradigmàtics com els canelons –tenen justa fama: els d'espinacs amb brandada de bacallà són boníssims– o el pollastre a la catalana, aquesta meravella d'estofat melós amb pinyons, prunes i passa, així com el civet de porc senglar. Aquí s'hi ve a menjar potent, i les noves tendències culinàries amb prou feines han fet efecte en la seva carta.
Can Culleretes, és obvi dir-ho, té història i anecdotari per omplir diversos llibres (segurament deu el seu nom al fet que va ser dels primers llocs de Barcelona que va posar culleretes metàl·liques a disposició del client). Casso una anècdota al vol d'Alícia Agut Manubens: “El dia que van legalitzar el Partit Comunista, van acabar celebrant-lo els 40 al menjador”.
Viuen en gran part del turisme, és clar, però la màxima concessió va ser posar menús amb l'arribada de l'euro. “Això és un bon restaurant, no un bar de plats combinats amb foto, i mai no ho serà”, valora la propietària. No cal ni dir que és això és una aposta segura per menjar un gran menú de migdia: cuina sòlida, casolana i molt abundant. Un advertiment: tingueu en compte que davallar dos plats aquí, és mesura de banquet. Canelons i pollastre a la catalana, de postres flam casolà, a banda de fer-te la boca aigua, conviden més a la migdiada i al passeig que no pas a tornar a l'oficina.
