Així com hem assistit a l’única i solitària rehabilitació del 'fish and chips' i a la de l’hamburguesa (que per sobreexplotació torna a baixar als inferns de la vulgaritat), per què no es pot oferir un bon pollastre? Per defecte, et malfies del pollastre barat. Doncs això no hauria de passar al Chicken Shop/Dirty Burger, la primera franquícia que Soho House obre a Espanya.
Uneix sota un mateix sostre els dos restaurants de la casa: pollastres i hamburgueses. La gràcia de tot plegat és la senzillesa i la qualitat del producte. El pollastrer en cap, el cuiner Iñaki Moreno, explica que és “tan simple com pollastre de corral de l’Empordà, marinat 24 h, fet al vapor, tornat a marinar i rostit a l’ast amb llenya i carbó”. Senzill però laboriós.
El tasto: per vuit euros, et porten mig pollastró, tendríssim i gustós, en què fins i tot mastegues amb delit el sovint àrid pit (fet al vapor els sucs no es perden i es guanya gust). I el marinat hi aporta una marxa picantona no gens diferent del 'jerky chicken' jamaicà. Tot i que el xef no bada boca sobre la recepta, s’intueixen pebres dolços i fumats. Veure com rosteixen les aus és un xou: en lloc dels omnipresents forns Josper, el director, Christian de Martino, presumeix d’una barbacoa molt poc usual. Un petit fossar on cremadors de gas incendien llenya i carbó, i amb la flama natural encesa hi giren els pollastres al damunt. “Només mitja hora: és el toc perquè el pollastre tingui la pell cruixent i un toc de brasa i de fum”, diu Moreno. “És molt important que vegis com cuinen el que et menjaràs”, afegeix.
Sobretot, el que mola més del binomi pollastre/burger és la senzillesa desarmant de la carta: pollastre a l’ast, quatre guarnicions i tres postres. El mateix amb les hamburgueses: davant l’aixecada de camisa en què ha degenerat el burger, aquí fan tres receptes (una és vegetariana) que costen entre cinc i sis euros. I no són gegantines, però sí que tenen un sabor equilibrat, amb vedella de Girona de primera i tocs gurmet com una llenca de bacó d’un centímetre de gruix feta a baixa temperatura. Valen la pena.
Les amanides també van de cara a barraca, per senzillesa i qualitat: enciam romà bo, carnós i dolç, tan difícil de trobar, amb alvocat i vinagreta de mostassa. I les patates fregides, casolanes, són tot un vici, així com les postres de pastís de poma, amb bocins de fruita rostida ben grossos entre la farina i la canyella.
