Bon producte, plats ben elaborats i poques sorpreses encara que els clàssics són presentats amb alegria. La Palmera és un molt bon lloc per anar a menjar amb amics o també sol. La Palmera és un local agradable. Jo hi vaig acompanyat.
Demanem quatre plats per compartir. Unes croquetes amb calamarsons i tinta de calamar, uns ous estrellats amb foie gras a la planxa, i de segon una coca de botifarra esparracada amb ceps i ceba confitada i un carpaccio de morro de bacallà amb salsa d’ametlles i tomàquet ratllat. El que destaca d’aquestes receptes que podries trobar a uns quants restaurants de Barcelona és la seva bona elaboració. Per exemple, la botifarra de la coca és fantàstica, magra i melosa a la vegada, i les patates dels ous estrellats estan molt ben fregides. El foie gras hi fa la resta.
Si el carpaccio de morro destaca per la qualitat de la carn de la bèstia desmomificada, vull dir meravelles de les croquetes amb calamarsons i tinta de calamar. La recepta ja l’he trobada en uns quants restaurants, per tant –o 'pulutant', com diria un expresident del Barça– es pot pensar que estan de moda. Les de La Palmera podrien desfilar en una passarel·la d’Armani. Boníssimes.
De vi, DO Montsant. S’ha de fer país, cada dia ho tinc més clar. Per postres, compartim un pastís Tatin amb gelat. No ajuda a baixar, però endolceix la vida.
